dimecres, 21 d’abril del 2010

Contraris contrariats



Sembla que les emocions només poden viure gronxant-se
suaument d'un costat a l'altre de la balança.
Qui no s'emociona no té cap vaivé.

Cliqueu damunt la imatge per engrandir-la

8 comentaris:

kweilan ha dit...

No coneixia el teu bloc. Gràcies per la teua visita. Ens anem llegint!!

Garbí24 ha dit...

es podrien esborrar algunes de les paraules de la llista? si fos així podriem fer una llista que ens faria molt feliços

Pilar ha dit...

Perfecta simetria.

zillahh ha dit...

Contrastos, extrems, oposició, tot o res. El més idoni seria trobar l’equilibri entre els termes oposats, però tal sembla, que l’ésser humà només es capaç de dur les seves expresions als límits.

Marta M.Q. ha dit...

Una línia molt fina separa ambdós extrems, i és tan prima que a vegades no semblen dos contraris, sinó la mateixa cosa.

joanfer ha dit...

M'agrada aquesta dualitat. Descartes estava parcialment equivocat. La frase correcta hauria estat "Penso i sento, llavors existeixo"... ;)

lolita lagarto ha dit...

Kweilan, ens llegirem segur!
Garbi, tant de bo poguéssim, per mi cap problema!
Gràcies Pilar!
Zillahh, sempre buscarem l'equilibri, el trobarem?
Marta M.Q., és cert, a vegades els sentiments es confonen...
Joanfer, totalment d'acord, m'hi apunto al canvi!

Carme Rosanas ha dit...

Uns contraris a ritme d'emocions! :)

Qui s'emociona... pot viure els dos costats de la balança i és més ric.