Contrastos, extrems, oposició, tot o res. El més idoni seria trobar l’equilibri entre els termes oposats, però tal sembla, que l’ésser humà només es capaç de dur les seves expresions als límits.
Kweilan, ens llegirem segur! Garbi, tant de bo poguéssim, per mi cap problema! Gràcies Pilar! Zillahh, sempre buscarem l'equilibri, el trobarem? Marta M.Q., és cert, a vegades els sentiments es confonen... Joanfer, totalment d'acord, m'hi apunto al canvi!
8 comentaris:
No coneixia el teu bloc. Gràcies per la teua visita. Ens anem llegint!!
es podrien esborrar algunes de les paraules de la llista? si fos així podriem fer una llista que ens faria molt feliços
Perfecta simetria.
Contrastos, extrems, oposició, tot o res. El més idoni seria trobar l’equilibri entre els termes oposats, però tal sembla, que l’ésser humà només es capaç de dur les seves expresions als límits.
Una línia molt fina separa ambdós extrems, i és tan prima que a vegades no semblen dos contraris, sinó la mateixa cosa.
M'agrada aquesta dualitat. Descartes estava parcialment equivocat. La frase correcta hauria estat "Penso i sento, llavors existeixo"... ;)
Kweilan, ens llegirem segur!
Garbi, tant de bo poguéssim, per mi cap problema!
Gràcies Pilar!
Zillahh, sempre buscarem l'equilibri, el trobarem?
Marta M.Q., és cert, a vegades els sentiments es confonen...
Joanfer, totalment d'acord, m'hi apunto al canvi!
Uns contraris a ritme d'emocions! :)
Qui s'emociona... pot viure els dos costats de la balança i és més ric.
Publica un comentari a l'entrada