dijous, 22 d’abril de 2010

Microrelat



Cliqueu damunt la imatge per engrandir-la

15 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Un relat preciós! benvinguda a Relats conjunts!

Pilar ha dit...

N'has trobat un dels missatges. El drac l'ha traspassat al teu pensament.
Preciós enyor, Lolita.

garbi24 ha dit...

Esperem que en trobis un que et faci feliç......
Anyorances...tots en tenim

fanal blau ha dit...

Ai, l'enyor!
Bon relat i bon dia de Sant Jordi!

deomises ha dit...

M'he adonat que molts/es de nosaltres parlem sobre records quan ha arribat aquesta proposta. En el meu cas, és un text autobiogràfic que va succeir. En el teu, també podria ser-ho. Però això ja ho saps tu... I el teu enyor.

Bon relat! d.

lolita lagarto ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris, és cert que d'enyors tots en tenim, per sort!
Deomises,els meus relats són inventats, però m'agrada molt utilitzar la primera persona perquè sembla que arribi amb més força.

Nits ha dit...

Primer dir-te que m'encanta el teu nom de blocaire. El trobo molt original.
Pel què fa al relat, si ens has sabut portar l'enyor dins nostre, en aquells moments on l'amor s'ha esborrat i queden records agre-dolços del què va ser. Aiii l'amor...
Salutacions!

zillahh ha dit...

Molt sensible, com tot allò que escrius.Visionar la imatge d'algú cercant una nota dins de la boca del drac és realment tendre i trista a l'hora. Deixa un sabor agre-dolç, per`també la sensació de que els records són les restes d'allò que hem viscut i que res no ens podrà prendre.

kweilan ha dit...

Molt bonic, ple de sentiments i enyorança.

Albert B. i R. ha dit...

La forma de presentar el relat molt bonica i original. I com que el contingut tb és molt bo, ja fantàstic!

La Meva Perdició ha dit...

Bon catalitzador, aquest drac-bustia del túnel de l'amor. ^_^

Carme ha dit...

Que bonic, que bonic... ara que ja he penjat el meu relat, puc diur-te que la meva primera idea va ser molt semblant a la teva? Al final mem va venir un rampell de canvi.

Però a mi m'agraden les coincidències... i m'agrada pensar que "sintonitzo"

lolita lagarto ha dit...

Nits, no és per tornar-te la pilota, però quan veure el teu nom per primer cop, vaig pensar que m'agradava molt!

Zillahh, és cert l'enyor té aquest gust agre i dolç a la vegada...

Gràcies Kweilan, Albert i la meva perdició!!

Carme, a mi també m'agrada, i molt, pensar que sintonitzem, gràcies!

Assumpta ha dit...

Ostres, tant de bo que n'hi trobés un!! :-))

M'ha agradat molt!! :-)

XeXu ha dit...

Arriba un moment en el temps que una relació queda tan enrere que ja no sabem del cert si ens va passar o no. I el més fort és que pensem en l'altre, molts anys després. Un bon relat, sí senyor. Com et diuen, tant de bo trobés encara algun missatge a la boca del drac.