diumenge, 25 d’abril de 2010

ni som-ni som ni som-ni se-rem


-Salvador Dalí-
Cliqueu damunt la imatge per engrandir-la

9 comentaris:

fanal blau ha dit...

una molt original mirada del temps!
Chapeau! :)

Elvira FR ha dit...

A des-temps rere el temps des-compto els mi-nuts nuts nus...de aquests mots tant a crono des cronològics ....magnífica mirada envers el temps!

zillahh ha dit...

Aquí t’has superat Lolita. Realment subtil i perfecte la teva reflexió sobre el temps i l’espai.

Carlos Suchowolski ha dit...

Te devuelvo la deferencia y te incluyo en mi blogroll en especial en el de Una batella llena... (por el caráter del blog, según lo veo...). Y sobretodo por un comentario tuyo que dejaste en otro blog cientificista en el que hiciste un apunte interesante a mi juicio.
Un saludo.

Anònim ha dit...

avui el temps s´hem fa aigua bruta,
espessa de records...

(ya sabes, lolita mía, que escribir en catalán no es mi fuerte; pero sólo podía comentarte así)

un beso desde la ribagorÇa

josep turu

Carme ha dit...

un instant
mig efímer
mig etern

lolita lagarto ha dit...

Moltes gràcies Fanal blau i Zillahh!!
Elvira, Josep Turu i Carme, gràcies per continuar amb els vostres versos,els he trobat molt oportuns.
Carlos, bienvenido al blog, nos leemos!

Pilar ha dit...

M'agrada la manera en què jugues amb les paraules i els seus sons.

zel ha dit...

hòstia!!!! de conya aquest apunt, m'hi he penjat i doblegat...Dalí era una cosa màgica, segons com el miressis...