dilluns, 17 de maig del 2010

Microrelat


Cliqueu per engrandir la imatge!!

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Preciós! fa rumiar, la fantasia, la construcció dela realitat d'una manera voluntària, un petit engany pot fer la realitat més intensa... ja tinc feina per rumiar tot el dia!

Clidice ha dit...

realment la "veritat" està sobrevalorada :)

zillahh ha dit...

La veritat és relativa i sovint, adaptar-la una mica a les nostres necessitats, no es pot considerar engany. El teu relat realment és una mostra d’això. Tot el que s’ha viscut i s’ha sentit és real independentment de circumstàncies externes que podrien haver influït en la intensitat d’aquesta realitat.

Marta M.Q. ha dit...

És perillós basar l'amor en una mentida. Això després crea una gran desconfiança... Però també és un joc, tal com el planteges, que pot fer que l'altre doni el màxim d'ell mateix per por a perdre't, que d'una altra manera no ho faria o es relaxaria massa.

Visca el món dels microrelats! ;)

Elfreelang ha dit...

La veritat i la mentida...caminen de vegades de bracet per una ratlla fina...bon microrelat!

ricderiure ha dit...

a vegades val la pena...
ara que ja ho ha dit algú més amunt... t'arrisques a perdre-ho tot...
salut i molt bon relat!!

AhSe ha dit...

Ostres, un amor basat en mentides! Això no es pot anomenar amor, no?