No sé què m'agrada i m'impacta més si les pomes suspeses en la realitat virtual del mirall o les paraules en tirabuixó que es desgranen com gotims de raïm....i-realitat de altra-possible-no realitat ...al capdavall és real la realitat?
Preciós! Em fa rumiar... ja que a vegades de bocins d'un somni se'n treuen realitats... segons com t'ho miris... i és que la imatge als miralls es gira de l'altre costat, potser com la realitat.
15 comentaris:
Un poema que llegeix el pensament de molts.
El que mai no va ser, esdevé realitat distorsionada en el mirall del temps.
Però no queda descartat que pugui ser
No sé què m'agrada i m'impacta més si les pomes suspeses en la realitat virtual del mirall o les paraules en tirabuixó que es desgranen com gotims de raïm....i-realitat de altra-possible-no realitat ...al capdavall és real la realitat?
Un reflex existeix però no és real, segons Plató.
Els bocins del mirall sempre queden, si ja no la imatge original. En forma de poemes com aquest que fas.
Sempre impressionant!
És bonic, és real, perquè sovint no tenim allò que desitgem...
Fa temps que quan em miro al mirall no m'hi veig. Veig un paio més gros que jo!
*Sànset*
Preciós! Em fa rumiar... ja que a vegades de bocins d'un somni se'n treuen realitats... segons com t'ho miris... i és que la imatge als miralls es gira de l'altre costat, potser com la realitat.
Felicitat pel premi Cats rebut, Lolita!!!
La LOlITA està a la LlUNA, Pilar!
gràcies pels comentaris!
Pilar gràcies i felicitats pel teu nom.. sant!
semblen les dues imatges unides com un globus que puja cap amunt, les pomes suren dins l'espill...
rosana, quina manera més maca de veure-ho, gràcies!
"records d'un paisatge que mai no va ser"
o si
Publica un comentari a l'entrada