dissabte, 9 d’octubre del 2010

i-real


cliqueu per engrandir la imatge


15 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

Un poema que llegeix el pensament de molts.

Pilar ha dit...

El que mai no va ser, esdevé realitat distorsionada en el mirall del temps.

Garbí24 ha dit...

Però no queda descartat que pugui ser

Elfreelang ha dit...

No sé què m'agrada i m'impacta més si les pomes suspeses en la realitat virtual del mirall o les paraules en tirabuixó que es desgranen com gotims de raïm....i-realitat de altra-possible-no realitat ...al capdavall és real la realitat?

Helena Bonals ha dit...

Un reflex existeix però no és real, segons Plató.

Els bocins del mirall sempre queden, si ja no la imatge original. En forma de poemes com aquest que fas.

maria ha dit...

Sempre impressionant!

zel ha dit...

És bonic, és real, perquè sovint no tenim allò que desitgem...

sànset i utnoa ha dit...

Fa temps que quan em miro al mirall no m'hi veig. Veig un paio més gros que jo!

*Sànset*

Carme Rosanas ha dit...

Preciós! Em fa rumiar... ja que a vegades de bocins d'un somni se'n treuen realitats... segons com t'ho miris... i és que la imatge als miralls es gira de l'altre costat, potser com la realitat.

Pilar ha dit...

Felicitat pel premi Cats rebut, Lolita!!!

Mortadel.la ha dit...

La LOlITA està a la LlUNA, Pilar!

lolita lagarto ha dit...

gràcies pels comentaris!

Pilar gràcies i felicitats pel teu nom.. sant!

rosana ha dit...

semblen les dues imatges unides com un globus que puja cap amunt, les pomes suren dins l'espill...

lolita lagarto ha dit...

rosana, quina manera més maca de veure-ho, gràcies!

Filadora ha dit...

"records d'un paisatge que mai no va ser"
o si