dijous, 25 de novembre de 2010

i-realitat virtual


.
.
.
paraules

colors

imatges

i sons

la

pell

és
.
.
.
lluny

.
.
.
gotes

distància

vidre

i silenci

el somni

és
.
.
.
encara

abastable


(Carme Rosanas)

.
.
.
(im) pressionant la pell

llunyana com l'empremta

en el mirall

unes mans

volen

criden

sortir

a l'eixida
.
.
.
de la vida


(Elfreelang)


16 comentaris:

Carme ha dit...

gotes

distància

vidre

i silenci

el somni

és
.
.
.
.
.
.
encara

abastable


M'agrada el post, a vegades em passa això, quan m'agrada tant... no sé què dir i em surt mimetitzar-lo, mentre responc. Una abraçada lolita!

Pais secret ha dit...

Uau! M´encanta és com un quadre surrealista esquitxat de paraules.

Mortadel.la ha dit...

No, no és lluny si ens ho proposem. Les i-realitats poden deixar de ser-ho, no? Igual que totes les coses virtuals, Loli'nS.
Petonets, guapa, maca, simpàtica, alta, prima...

Mortadel.la ha dit...

estupenda, sincera...
No t'oblidis de posar davant de cada adjectiu aquest prefix: REQUETE-GUapA

Clidice ha dit...

si, pot ser molt lluny la pell

Mr. Missis ha dit...

Mmmm és una imatge un xic angoixant, almenys per a mi, deu ser que tinc el dia un pèl girat!.

Genial però.

Ferran ha dit...

Anava a dir exactament el mateix que, veig, diu Mr. Missis. A mi també m'ha resultat angoixant; ei, i sense tenir el dia girat. La imatge em resulta claustrofòbica. Aitx.

rits ha dit...

malauradament, molt lluny

GEMMA ha dit...

Quina imatge més impactant, té una força bestial.

Diria que pot ser claustofòbica o alliberadora, depén com es llegeixi, doncs potser aquestes mans comencen a trobar una sortida.

Salut!

Joan Vigó ha dit...

La imatge té molta força, sí. Em suggereix que les mans desentelen aquella teranyina que sovint tenim davant dels ulls, la que no ens deixa veure l'essència, el moll de l'os de la vida.

Mortadel.la ha dit...

I, sí, només podia ser que JO! Alguna pega?


Unaaaaaa paloooooooooooma blaaaaaaaanca!
M'ha donat per cantar, sí!
L'has vist voleiant per casa teva? Acava de marxar ara mateix de la meva. Li hauràs d'obrir la finestra, porta correu important...

Codi: DELIONS (de Mortadel.lions, clar! aquesta sí que és bona...

Pilar ha dit...

Si es comprèn la irrealitat, neix la consciència de la proximitat real.

lolita lagarto ha dit...

Carme, m'ha encantat el teu poema.. molt!

País secret, esquitxadet esquitxadet..:)

Mortadel·la, és cert poden..ser reals llavors ja no serien virtuals..

Clidi, "horizontes lejanos"

Mr.Missis, pot ser angoixant, sí.. la veritat és que fins que no ho has comentat no m'hi havia fixat en aquesta altra manera de mirar-ho, tens raó..

Ferran, et dic el mateix que a Mr.Missis.. (com fem treballar a Mr Missis en aquest post...:))

Rits :)

Gemma, hi estic d'acord, té dues lectures..si més no ara la veig doble:)

Joan Vigó, també a mi m'ho suggereix.. maleïda teranyina!

Pilar.. m'has fet pensar.. i com sempre ets d'una lucidesa aplastant, és cert ... neix la consciència d'una proximitat real..:)

Elfreelang ha dit...

(im) pressionant la pell
llunyana com l'emprenta
en el mirall
unes mans
volen
criden
sortir
a l'eixida
de la vida

Helena Bonals ha dit...

És quan em reflecteixo que hi veig clar.

lolita lagarto ha dit...

Helena, potser en el reflexe ho veiem des de fora de nosaltres, més clar perquè no ens tapem..