dilluns, 22 de novembre de 2010

l'altre

.

.

.
una

imatge

dues

realitats?

mil somnis


18 comentaris:

Clidice ha dit...

Sortosament el mirall sempre te la dona distorsionada la imatge, així et pots permetre els somnis. A vegades.

Mortadel.la ha dit...

Doncs ara que ho dius em fas pensar.
De fet encara que el mirall distorsioni, és una imatge més, la que ens dóna ell, el mateix objecta. Però penso, que si marxem d'aquesta ens en queda una altra: apart de la nostra, la que tenim de nosaltres, la de com ens veuràn els altres.
Si parlem d'un arbre, ens passarà el mateix. Tindrem tres visions diferents: la real de l'arbre, el reflexa de l'arbre damunt del mirall i la que nosaltres veiem de l'arbre. I tota aquesta parrafada em fa pensar: veiem la realitat de l'arbre en sí o tothom la veu a la seva manera? La meva veritat de l'arbre, del què és, serà la mateixa que la dels altres?
Penso que no...
Una filosofada més de les meves. Com ho sé que tu el veus igual que jo? Només per la forma?
Per imaginar que no quedi!

tirantlobloc ha dit...

O dues imatges i una realitat...

novesflors ha dit...

No som unívocs, som polièdrics.

montse ha dit...

Una imatge que evoca somnis de paraules no dites.

Mortadel.la ha dit...

Oh! I és que vaig amb lentilles i no sabeu com se'm mouen! Havia llegiT ARBRE! Nena!

Ull de cuc ha dit...

...com m'agradaria viatjar a través del mirall... potser és cert que existeixen altres realitat a l'altre banda, no?

garbi24 ha dit...

somiar...una de les poques maravelles que són gratis

XeXu ha dit...

O dues imatges i una sola realitat. Això sí, mil somnis igualment.

Filadora ha dit...

Els petitons són el més important.

Elfreelang ha dit...

jo diria que dos imatges mil realitats i un sol somni, més que res per dur la contrària :-) cadascú percep la seva realitat i de tant en tant coincidim en veure la mateixa amb altres...i tothom som somni potser d'algú que ens somia?

Mr. Missis ha dit...

Somia petita somia! I no oblidis lluitar per intentar fer realitat aquests somnis!

Carme ha dit...

Bonic, bonic, bonica imatge i segurament bonic somnis... espero!

Bona nit, maca!

Pilar ha dit...

Jo diria que és ún somni percebut amb realitats i imatges diferents. Potser m'equivoco, però aquesta és la meva percepció.
Dolç somni, Lolita.

GEMMA ha dit...

Quina imatge més tendre i evocadora, mils somnis trascendeixen d'una realitat!

Helena Bonals ha dit...

Els reflexos existeixen, però no són reals. Els somnis a vegades són com reflexs que no es fan realitat, com l'obra artística. Tants com en vulguis.

rosana ha dit...

Que bonic, sempre m'ha agradat el reflexe a l'espill, la imatge real o irreal, la màgia, un abraç

lolita lagarto ha dit...

Clidice, sí la distorsió del mirall ens suggereix, a vegades ens allunya..

Mortadeli'ns,a mi em sembla que cadascú veu la realitat d'una manera.. de fet ens creem les nostres propies veritats, realitats.. mai tindrem la certesa de viure una mateixa realitat, bé potser amb els sentiment ens fa tenir aquesta certesa, però no deixa de ser un sentiment, que d'altra banda és el que més ens importa, no?

Ull de cuc, n'estic convençuda!

Garbi, s'haurà d'aprofitar:)

Xexu, si pot ser dues imatges i una realitat, fins i tot infinites imatges i una realitat..però llavors la realitat és tot..

Fili'ns... sempre esos locos bajitos, el millor!

Elfre, ser somni d'algú que ens somnia no és moc de pav eh? és una gran cosa..

Mr Missis, segur que ho intentarà..:)

Carme, segur que els somnis seran bonics... espero..

Pilar, el somni sempre va molt lluny, no podriem limitar-lo en una imatge, en una realitat... és precisament això..

Gemma, somniem!:)

Helena,potser no siguin reals, però ens són tan vitals...:)

Rosana, reflexos i màgia, una bona barreja..