No sé ben bé a causa de què, potser dels meus estudis o del meu caràcter, o d'ambdues coses, sempre tendeixo a interpretar, més que a llegir o escoltar simplement. Això no sé si és bo o és dolent, però és un fet. I suposo que li deu passar a tothom que depenent de l'estat d'ànim que tinguem en el moment de la lectura o de l'escolta que ho veiem tot com si fos de dia o com si fos de nit. Per això també m'agrada llegir els comentaris de l'altra gent, m'agrada veure de quina forma t'han llegit, que han entés, que han pensat.
Filins, m'agrada això de què cadascú en tregui la seva conclusió, l'ambigüitat.. com sempre a la vida, cadascú percep segons el seu imaginari i el seu món, ni amb les mateixes paraules estem segurs de dir el mateix, ni davant la mateixa imatge hi veiem el mateix.. a vegades ni un mateix sap el que veu quan mira amb els ulls, tampoc sap el que vol, potser si mira amb el cor pot arribar a saber on és.
Pilar, a vegades tan sols rumiar sense arribar enlloc..
Noves Flors, sí que ho són d'incerts, els paisatges del cor..i alhora l'emoció no enganya..
Jordi Dorca, seguirem endavant! no, no tinc res publicat, gràcies per imaginar-ho..
Montse, seguirem endavant encara que els dubtes no tinguin fi..
Joana, gràcies.. de nit i gràcies de dia..:)
Clidi, triar, destriar.. buf! tan de bo arribi un moment en què no calgui..
Elfree, gràcies per mirar-me amb tan bons ulls..
Carme, rumiarem rumiarem i el que ens digui el cor seguirem...
Per molt que pensi, no sabria quina de les dues imatges triar, Lita. I és que mirar per la finestra és de les coses que m'encisa, saps? i les dues em duen calma, no sé perquè, eh? La de la lluna, hi veig una nit bonica i la de l'arbre... sembla que hi hagi boira en el fons o també per la claror, podria trobar-se en mig d'una primavera, a trenc d'alba. El tronc em convida a seure-hi amb la mirada. I no sé si la mirada em fuig del cor quan trec el cap per la finestra, tampoc sabria què dir-te! S'hi respira una pau, un silenci en les dues, no trobes? Jo sí! Que bonic tot, Lit'S...
El teu escrit, a mi em fa pensar en les dicotomies de la vida, com la nit i el dia, el que ens diu la realitat amb els ulls que no volen veure apartant la seva mirada, i el què el cor desitja. Una lluita a dos...que guanyi el millor.
M'has fet pensar en la web "Bisions". No sé si la coneixes, però des del llunyà 2002 van oferint-nos succintes imatges dobles; el seu lema: "Duo cum faciunt idem, non est idem".
Deli'ns, si el tronc et convida a seure-hi amb la mirada... seu, seu d'una vegada, i queda't una estona que ja t'enyoro... tanta novel·la tanta novel·la.. i la tadeli'ns i el mortadelo.. que et tenim esmaperduda i blogoxidada! ..com sempre peterronakus .. dels més makos!
Joan rodó, i tant que el mirarem el costat brillant de la vida.. tant com puguem..!:)
Nits, és ben cert el que dius, la lluita que es repeteix sempre, no?
Nieves, que alegría verte por aquí! sí, pero es solo un fotomontaje.. Besotes nuevos!
Senyoreta, com sempre .. la senyoreta té raó..:)
Helena, doncs sí que més voldrem quan ho tinguem..:)
Oatres, Lit's per fi estic lliure! Les he passat morades. T'he vingut a saludar perquè vegis que he tornat... Tinc unes ganes de cridar! De la histeria que duc. M'han fet una mala passada. Ja te la diré.
21 comentaris:
Sempre és bo que el cor s'ho rumïi, no?
I la imatge és molt maca!
preciós....preciós...la imatge...buf! una artista dels mots i la pintura!!!!
Triar, el drama de la vida. Potser no cal ...
Som nit i dia i cor .Preciós tot!
Bona nit!
Seguir, endavant, amb les nostre pors i dubtes.
Això: endavant.
Tens alguna cosa posada en llibre?
Els paisatges del cor sempre són incerts, bellament, dolorosament incerts...
Ambdues visions atrauen la meva mirada. Jo també rumio.
i què rumia?
No sé ben bé a causa de què, potser dels meus estudis o del meu caràcter, o d'ambdues coses, sempre tendeixo a interpretar, més que a llegir o escoltar simplement. Això no sé si és bo o és dolent, però és un fet. I suposo que li deu passar a tothom que depenent de l'estat d'ànim que tinguem en el moment de la lectura o de l'escolta que ho veiem tot com si fos de dia o com si fos de nit.
Per això també m'agrada llegir els comentaris de l'altra gent, m'agrada veure de quina forma t'han llegit, que han entés, que han pensat.
Filins, m'agrada això de què cadascú en tregui la seva conclusió, l'ambigüitat.. com sempre a la vida, cadascú percep segons el seu imaginari i el seu món, ni amb les mateixes paraules estem segurs de dir el mateix, ni davant la mateixa imatge hi veiem el mateix..
a vegades ni un mateix sap el que veu quan mira amb els ulls, tampoc sap el que vol, potser si mira amb el cor pot arribar a saber on és.
Pilar, a vegades tan sols rumiar sense arribar enlloc..
Noves Flors, sí que ho són d'incerts, els paisatges del cor..i alhora l'emoció no enganya..
Jordi Dorca, seguirem endavant! no, no tinc res publicat, gràcies per imaginar-ho..
Montse, seguirem endavant encara que els dubtes no tinguin fi..
Joana, gràcies.. de nit i gràcies de dia..:)
Clidi, triar, destriar.. buf! tan de bo arribi un moment en què no calgui..
Elfree, gràcies per mirar-me amb tan bons ulls..
Carme, rumiarem rumiarem i el que ens digui el cor seguirem...
Per molt que pensi, no sabria quina de les dues imatges triar, Lita. I és que mirar per la finestra és de les coses que m'encisa, saps? i les dues em duen calma, no sé perquè, eh? La de la lluna, hi veig una nit bonica i la de l'arbre... sembla que hi hagi boira en el fons o també per la claror, podria trobar-se en mig d'una primavera, a trenc d'alba. El tronc em convida a seure-hi amb la mirada. I no sé si la mirada em fuig del cor quan trec el cap per la finestra, tampoc sabria què dir-te! S'hi respira una pau, un silenci en les dues, no trobes? Jo sí! Que bonic tot, Lit'S...
I hola!(rateta!)
Com va dir un tal Brian....
Mira sempre el costat brillant de la vida.!!!
El teu escrit, a mi em fa pensar en les dicotomies de la vida, com la nit i el dia, el que ens diu la realitat amb els ulls que no volen veure apartant la seva mirada, i el què el cor desitja. Una lluita a dos...que guanyi el millor.
Salutacions!!!!
Es tuya la pintura Lolita? Me encanta. Besos.
Que llest el cor, no li s'escapa una :)
Nit i dia, orient i occident, intuïció i raó, tot alhora. Què més volem?
sublime, la dicotomia i alhora la complementarietat...
M'has fet pensar en la web "Bisions".
No sé si la coneixes, però des del llunyà 2002 van oferint-nos succintes imatges dobles; el seu lema: "Duo cum faciunt idem, non est idem".
http://www.bisions.com/
Deli'ns, si el tronc et convida a seure-hi amb la mirada... seu, seu d'una vegada, i queda't una estona que ja t'enyoro... tanta novel·la tanta novel·la.. i la tadeli'ns i el mortadelo.. que et tenim esmaperduda i blogoxidada! ..com sempre peterronakus .. dels més makos!
Joan rodó, i tant que el mirarem el costat brillant de la vida.. tant com puguem..!:)
Nits, és ben cert el que dius, la lluita que es repeteix sempre, no?
Nieves, que alegría verte por aquí! sí, pero es solo un fotomontaje.. Besotes nuevos!
Senyoreta, com sempre .. la senyoreta té raó..:)
Helena, doncs sí que més voldrem quan ho tinguem..:)
Zel,gràcies per mirar-t'ho amb tans bons ulls:)
Girbén, buscaré la web .. sembla interessant..!
Qé bonic, m'agrada!!
Oatres, Lit's per fi estic lliure!
Les he passat morades. T'he vingut a saludar perquè vegis que he tornat...
Tinc unes ganes de cridar! De la histeria que duc. M'han fet una mala passada. Ja te la diré.
Publica un comentari a l'entrada