dijous, 14 d’abril del 2011

cara o creu?


-Robert Capa- / graffiti

La controvèrsia sobre si la fotografia del milicià abatut per les tropes nacionals al cerro Muriano és autèntica o falsa no afecta el seu significat. La figura del milicià caient a terra representa els incomptables combatents que van perdre la vida en defensa dels seus ideals republicans.

Tornarem a lluitar pels nostres ideals... o viurem conformats amb una realitat que no ens agrada?

cara

o

creu

?



16 comentaris:

montse ha dit...

Cal continuar lluitant sempre pels ideals.
Salut, i República.

Quadern de mots ha dit...

La llibertat és fràgil, però entre tots l'enfortim, ahir, avui, sempre.

Fins aviat.

El porquet ha dit...

Jo continuaré lluitant per veure el meu país alliberat del colonialisme al que ens té sotmès l'estat espanyol, ja sigui en el seu format monàrquic o republicà.

Carme Rosanas ha dit...

"La renuncia és un suïcidi quotidià" NO podem renunciar.

novesflors ha dit...

No hauríem de renunciar però ens hem fet còmodes. I les noves generacions més encara.

Clidice ha dit...

Cal treballar per allò en què creiem, lluitar ja no ho sé, però picar molta pedra si.

LEBLANSKY ha dit...

Conformisme, mai.
Visca la república!

Garbí24 ha dit...

no he conegut mai el meu avi per aquesta causa....potser per això m'agradaria veure-la instaurada perquè la seva mort no fos envà.

Elfreelang ha dit...

cal lluitar lluitar i lluitar si no fem acabarem caient com el milicià abatut!

Galderich ha dit...

Com el soldat, mai. Lluitant sempre!

Visca la República!

Unknown ha dit...

Resulta preocupant el conformisme que han arribatr a inculcar-nos a tots.
Hem d'aprendre dels nostres avantpasats.
Salut i república!

Jordicine ha dit...

Cal lluitar. Està claríssim!

lolita lagarto ha dit...

gracies pels comentaris!

més enllà dels noms... viure en un món sense privilegis i aconseguir-ho sense violència..

fgiucich ha dit...

La gran incógnita!!! Abrazos.

Joan Vigó ha dit...

Potser sóc pessimista, però al capitalisme neocon no el matarà ni la república ni cap altre sistema. El poder econòmic és el que tot ho determina i els polítics, republicans o no, les seves joguines, els seus titelles favorits que prenen les decisions que els hi convé. L'exemple dels ajuts públics al món financer parla per sí sol.

rosana ha dit...

Cara o creu tu ha dit, a cada instant llencem la moneda...per sobre de tot donar la cara, perquè la llibertat com dius és fràgil, bsts