divendres, 15 d’abril de 2011

serra-alada




volen
les
serra-alades
i
la
terra
.
.
.
riu

13 comentaris:

Pilar ha dit...

Deu ser perquè les ales li fan pessigolles.

fanal blau ha dit...

Poesia pura, lolita! :)

Núria ha dit...

Ara no sé si volar amb la serra-alada o bé riure amb la terra... tot és bonic.

Carme ha dit...

Ara no sé si volar amb la serra-alada o bé riure amb la terra... tot és bonic.

Aix! no, no, Núria no, sóc la carme!

El porquet ha dit...

Mentre rigui envoltada d'aquestes muntanyes precioses senyal que la cosa gira prou bé!

GEMMA ha dit...

M'ha agradat això de "la terra riu". I jo he somrigut al llegir i veure aquesta entrada.

Bon cap de setmana, Lolita!

Elfreelang ha dit...

M'encisa que volin les alades serres o serra-alades! com ens convé que la terra faci un riu... ai volia dir que esclati a riure! Bon cap i bon cor de setmana! si mana la set beu!

maria ha dit...

Quina imatge...sobren les paraules.

novesflors ha dit...

Quin joc de paraules tan bonic i que bé que utilitzes la polisèmia del riu...

Jordi Dorca ha dit...

No tinc paraules.

Helena Bonals ha dit...

És una dicotomia molt ben trobada.

Mortadel.la ha dit...

Si riu i mentre rigui m'apunto LOlit'S.
Petons i t'estimUs de muntanya.
Fins ara solàrro!

zel ha dit...

Genial!
Genial!