Pensar d'una altra manera és possible
Deu ser perquè les ales li fan pessigolles.
Poesia pura, lolita! :)
Ara no sé si volar amb la serra-alada o bé riure amb la terra... tot és bonic.
Ara no sé si volar amb la serra-alada o bé riure amb la terra... tot és bonic.Aix! no, no, Núria no, sóc la carme!
Mentre rigui envoltada d'aquestes muntanyes precioses senyal que la cosa gira prou bé!
M'ha agradat això de "la terra riu". I jo he somrigut al llegir i veure aquesta entrada.Bon cap de setmana, Lolita!
M'encisa que volin les alades serres o serra-alades! com ens convé que la terra faci un riu... ai volia dir que esclati a riure! Bon cap i bon cor de setmana! si mana la set beu!
Quina imatge...sobren les paraules.
Quin joc de paraules tan bonic i que bé que utilitzes la polisèmia del riu...
No tinc paraules.
És una dicotomia molt ben trobada.
Si riu i mentre rigui m'apunto LOlit'S.Petons i t'estimUs de muntanya.Fins ara solàrro!
Genial!Genial!
Publica un comentari a l'entrada
13 comentaris:
Deu ser perquè les ales li fan pessigolles.
Poesia pura, lolita! :)
Ara no sé si volar amb la serra-alada o bé riure amb la terra... tot és bonic.
Ara no sé si volar amb la serra-alada o bé riure amb la terra... tot és bonic.
Aix! no, no, Núria no, sóc la carme!
Mentre rigui envoltada d'aquestes muntanyes precioses senyal que la cosa gira prou bé!
M'ha agradat això de "la terra riu". I jo he somrigut al llegir i veure aquesta entrada.
Bon cap de setmana, Lolita!
M'encisa que volin les alades serres o serra-alades! com ens convé que la terra faci un riu... ai volia dir que esclati a riure! Bon cap i bon cor de setmana! si mana la set beu!
Quina imatge...sobren les paraules.
Quin joc de paraules tan bonic i que bé que utilitzes la polisèmia del riu...
No tinc paraules.
És una dicotomia molt ben trobada.
Si riu i mentre rigui m'apunto LOlit'S.
Petons i t'estimUs de muntanya.
Fins ara solàrro!
Genial!
Genial!
Publica un comentari a l'entrada