Però casualment passa que dos i dos acostumen a fer quatre... clar que depèn de què parlem... vull dir que a mi m'agraden les dues posicions i trobo que les dues tenen el seu encant.
I a vegades em passa justament al revés del poeta, que em semblava tot més fàcil quan 2 i 2 sempre feien 4.
La foto (foto?) m'encanta! de bona gana em posaria al seu lloc! I en quant als números i les sumes... de vegades agafaria un turmix posaria a dins els dos números dos i els trituraria amb ganes i aleshores preguntaria: "a veure i ara què!!!! què fan 2 i 2??? eh!!!???" :) aiiiiiiiiiiiiiiii!
M'estic llegint l'ultim llibre de poemes d'en Cassases i un grapat d'ells no els pillo a la primera, aquest que has posat aquí per sort no m'ha calgut rellegir-lo, ara surtiré del teu bloc una mica més tranquil.la.
Òscar, ben cert apreten apreten i al final ofeguen..:)
Montse, podria no ser tan difícil, no? el concepte de suma és perniciós, sempre comparar, sempre ser més..
Xexu, a mi em sembla que el caos i l'ordre es complementen, l'un sense l'altre no tenen sentit..
Noves flors, cap unitat és igual a l'altra per tant la suma de les unitats no pot ser sempre la mateixa.. a més que sumar.. ser més.. per què?
Fanalet, la vida d'exacte no en té res i si en té alguna cosa li haurem de fer la prova del 9:)
Joana, allò que mai s'acaba no s'hauria de comptabilitzar..quin sentit té..?
Porquet, sí senyor, en Cassasses és tot un mestre!
Carme, com he comentat a en Xexu les dues posicions es complementen, encara que cadascú s'identifica més amb una o amb l'altra.. potser et semblava més fàcil quan dos i dos sempre eren quatre, però potser allò no era real..
Fili'ns, he trobat genial la teva ocurrència.. posar els numeros al turmix.. i a veure qui és el maco que hi treu el resultat..:)
Elfree, sempre serà millor que facin tretze, per descomptat..:)
Aris, la foto fa entrar unes ganes de pluja...de bosc i de mullar-se..:)
Ferran, per allà on ets la pluja no es fa esperar gaire, no? potser pots fer-la real la imatge..
Zel, a mi també m'emociona el desconcert..:)
r..., és qüestió de canviar les normes...bé, una mica més difícil, la veritat..:)
Gemma, aquest poema és de l'any 99, no he llegit la darrera obra d'en Cassasses, però molt possiblement s'hagi anat enrevessant.. ah! vaig i torno, vaig i torno...:)
Buscar que 2 i 2 facin 4 no deixa de ser una simplicitat. A base d'anys i de madurar, si hi ha sort i ganes de reflexionar, sempre 3 i 7 fan 13... Coses de fer-se gran. Ja ho va dir també en Casasses als seus Coltells:
El naixement un mal pas l'anar creixent una crisi fer-se madur, ja em diràs i el que arribi a vell, que avisi
I, per cert, el seu darrer poemari (Bes Nagana) molt recomanable!
24 comentaris:
La lògica cal deixar-la en el terreny dels automatisme, la vida ha de sumar 13, sempre que es pugui :)
Hi ha lògiques que ofeguen.
Que fantàstic seria no saber sumar i viure al país dels somnis.
Hi ha els que ens agrada que tot estigui clar i ordenat, i aquells que necessiten el caos. Cadascú té el seu equilibri allà on està còmode.
Potser 2 i 2 no sempre són 4. Els dogmatismes són perillosos.
Jo també.
Deu ser que no devem ser de ciències exactes i que la vida tampoc ho és!
Ni les mates són exactes encara que algú s'ho cregui...i els decimals?no s'acaben mai
Em trec el barret davant d'aquest post.
Cassasses mestre
Un poema molt suggeridor, m'agrada.
Però casualment passa que dos i dos acostumen a fer quatre... clar que depèn de què parlem... vull dir que a mi m'agraden les dues posicions i trobo que les dues tenen el seu encant.
I a vegades em passa justament al revés del poeta, que em semblava tot més fàcil quan 2 i 2 sempre feien 4.
La foto (foto?) m'encanta!
de bona gana em posaria al seu lloc!
I en quant als números i les sumes... de vegades agafaria un turmix posaria a dins els dos números dos i els trituraria amb ganes i aleshores preguntaria:
"a veure i ara què!!!! què fan 2 i 2??? eh!!!???" :)
aiiiiiiiiiiiiiiii!
Interessant reflexió poètic-matemàtica val més que 3 i 7 facin 13......la imatge genial!
quina fot més maca i en moviment...!
"Crítica de la raó pura": està bé de mullar-se de tant en tant també.
mmmmm, per molts anys?
Imatge fantàstica!
Imatge i text, emociona el desconcert, a mi em fa pensar...
Tan de bó dos i dos no forem sempre quatre...
I no pots tornar-hi?
No desisteixis!
M'estic llegint l'ultim llibre de poemes d'en Cassases i un grapat d'ells no els pillo a la primera, aquest que has posat aquí per sort no m'ha calgut rellegir-lo, ara surtiré del teu bloc una mica més tranquil.la.
Salut.
Clidi, ha de sumar 13 i ha de portar sort!:)
Òscar, ben cert apreten apreten i al final ofeguen..:)
Montse, podria no ser tan difícil, no? el concepte de suma és perniciós, sempre comparar, sempre ser més..
Xexu, a mi em sembla que el caos i l'ordre es complementen, l'un sense l'altre no tenen sentit..
Noves flors, cap unitat és igual a l'altra per tant la suma de les unitats no pot ser sempre la mateixa.. a més que sumar.. ser més.. per què?
Fanalet, la vida d'exacte no en té res i si en té alguna cosa li haurem de fer la prova del 9:)
Joana, allò que mai s'acaba no s'hauria de comptabilitzar..quin sentit té..?
Porquet, sí senyor, en Cassasses és tot un mestre!
Carme, com he comentat a en Xexu les dues posicions es complementen, encara que cadascú s'identifica més amb una o amb l'altra..
potser et semblava més fàcil quan dos i dos sempre eren quatre, però potser allò no era real..
Fili'ns, he trobat genial la teva ocurrència.. posar els numeros al turmix.. i a veure qui és el maco que hi treu el resultat..:)
Elfree, sempre serà millor que facin tretze, per descomptat..:)
Aris, la foto fa entrar unes ganes de pluja...de bosc i de mullar-se..:)
Ferran, per allà on ets la pluja no es fa esperar gaire, no? potser pots fer-la real la imatge..
Zel, a mi també m'emociona el desconcert..:)
r..., és qüestió de canviar les normes...bé, una mica més difícil, la veritat..:)
Gemma, aquest poema és de l'any 99, no he llegit la darrera obra d'en Cassasses, però molt possiblement s'hagi anat enrevessant..
ah! vaig i torno, vaig i torno...:)
Helena B., i Núria, gràcies pels vostres comentaris que Mr. Blogger va censurar..:)
Buscar que 2 i 2 facin 4 no deixa de ser una simplicitat. A base d'anys i de madurar, si hi ha sort i ganes de reflexionar, sempre 3 i 7 fan 13... Coses de fer-se gran. Ja ho va dir també en Casasses als seus Coltells:
El naixement un mal pas
l'anar creixent una crisi
fer-se madur, ja em diràs
i el que arribi a vell, que avisi
I, per cert, el seu darrer poemari (Bes Nagana) molt recomanable!
Joan, ben trobats els versos..!
doncs llegiré el Bes Nagana, gràcies.
Continuo veient-hi un bon llibre.
et robo la foto, please
Publica un comentari a l'entrada