Pensar d'una altra manera és possible
I jo que sempre he somiat pujar a un taxi i, al més pur estil hollywoodià, dir-li allò de "siga a ese coche".
ultimament els grafiteros son uns filosof...ja no son aquelles pintades bastes o agresives, això es pura poesia
L'Òscar m'acaba de tirar enlaire el comentari que volia fer...Bé, si de cas li demanaré que no faci voltes intentant enganyar-me per a cobrar més als meus pensaments!
Caxis, una altra que somnia en això de pujar al taxi i dir la ditxosa frase. I és que els pensaments ja ho tenen això, una dèria tremenda a fugir del cap.
Quan vulguis aturo un taxi i que ens porti! :)
Entonce, el viaje me saldrá muy caro. Abrazos.
:) je, je... poesia o filosofia... (jo prefereixo seguir-los a peu (ho dic pel meu post d'avui, no pas per portar la contrària)
Em podria portar allà a on no hi hagin patriotes. Així, doncs, no caldrà baixada de banderagood vibrations
M'agrada aquesta cançó, ja ho saps, i s'escau a la imatge. Molt immaterial, el que perseguiria el taxi.
els qui tenim pensaments ràpids podem agafar un aeroplà?
I ben dedicat. Que consti.
No m'hi havia fixat pas en la dedicatòria! M'afalaga molt, venint de tots dos.
Òscar, doncs haurà de deixar de ser un somni... quan et toqui la loteria:)Aris, els grafitteros són uns artitstes!Porquet, ho tenim difícil això de no donar voltes .. entre la crisi... i les voltes que dóna el pensament..:)Clidi,els pensament fugen.. i nosaltres darrera... o no..:)Fanalet, demà mateix..:)fgiucich, bueno no pasa nada.. el pensamiento al menos es gratis..:)Carme, tu a peu... un altre dia ja pujarem al taxi plegades..:)Gregoriet, tu si que t'ho muntes bé.. no cal ni moure't..!:)Helena, la cançó em va recordar els teus comentaris.. me n'alegro que t'agradi:)Elfree, tu pots agafar l'aeroplà i fins i tot el cohet, i més ara que ja ets major d'edat..:)Jordi Dorca, i tant! molt ben dedicat!!:)
Publica un comentari a l'entrada
13 comentaris:
I jo que sempre he somiat pujar a un taxi i, al més pur estil hollywoodià, dir-li allò de "siga a ese coche".
ultimament els grafiteros son uns filosof...ja no son aquelles pintades bastes o agresives, això es pura poesia
L'Òscar m'acaba de tirar enlaire el comentari que volia fer...
Bé, si de cas li demanaré que no faci voltes intentant enganyar-me per a cobrar més als meus pensaments!
Caxis, una altra que somnia en això de pujar al taxi i dir la ditxosa frase. I és que els pensaments ja ho tenen això, una dèria tremenda a fugir del cap.
Quan vulguis aturo un taxi i que ens porti! :)
Entonce, el viaje me saldrá muy caro. Abrazos.
:) je, je... poesia o filosofia... (jo prefereixo seguir-los a peu (ho dic pel meu post d'avui, no pas per portar la contrària)
Em podria portar allà a on no hi hagin patriotes. Així, doncs, no caldrà baixada de bandera
good vibrations
M'agrada aquesta cançó, ja ho saps, i s'escau a la imatge. Molt immaterial, el que perseguiria el taxi.
els qui tenim pensaments ràpids podem agafar un aeroplà?
I ben dedicat. Que consti.
No m'hi havia fixat pas en la dedicatòria! M'afalaga molt, venint de tots dos.
Òscar, doncs haurà de deixar de ser un somni... quan et toqui la loteria:)
Aris, els grafitteros són uns artitstes!
Porquet, ho tenim difícil això de no donar voltes .. entre la crisi... i les voltes que dóna el pensament..:)
Clidi,els pensament fugen.. i nosaltres darrera... o no..:)
Fanalet, demà mateix..:)
fgiucich, bueno no pasa nada.. el pensamiento al menos es gratis..:)
Carme, tu a peu... un altre dia ja pujarem al taxi plegades..:)
Gregoriet, tu si que t'ho muntes bé.. no cal ni moure't..!:)
Helena, la cançó em va recordar els teus comentaris.. me n'alegro que t'agradi:)
Elfree, tu pots agafar l'aeroplà i fins i tot el cohet, i més ara que ja ets major d'edat..:)
Jordi Dorca, i tant! molt ben dedicat!!:)
Publica un comentari a l'entrada