dilluns, 9 de gener del 2012

cap-7-es



                                                                                       

                                                                           
  Quan va entrar, el museu era ple de prestatgeries i de capsetes arrenglerades en ordre cronològic, n'hi havia milers... i mirés on mirés n'hi trobava un munt.
          La va trobar en un racó estret, al final del passadís on eren desades les que pertanyien als éssers que encara eren vius, no va gosar obrir-la... la tornà al seu lloc, en allunyar-se, va saber que potser restaria  per sempre més  en aquell lloc, al museu dels desitjos pendents





18 comentaris:

Sergi ha dit...

Obrir o no obrir la capsa és cosa seva. Però si vol que deixi d'estar pendent, ja sap què ha de fer.

Clidice ha dit...

M'has fet pensar en Tots els noms de Saramago :)

Ferran Porta ha dit...

Qüestió d'aconseguir una furgoneta, prou gran per encabir-hi totes les capsetes de desitjos pendents, i dur-les allà on les pugui anar obrint!

Jordi Dorca ha dit...

M'afegeixo a la idea de la furgoneta.

Carme Rosanas ha dit...

Qui sap? potser va fer bé... ara jo l'hagués obert. Per bé o per mal. N'hi ha que som incorregibles.

Garbí24 ha dit...

Jo no m'en pus estar......o sigui que ja estaria oberta, diguem xafarder....:-)

Pilar ha dit...

De vegades segons quins desitjos tenen data de caducitat i quan se't poden acomplir ja no els desitges tant, o no tens les forces suficients per donar l'últim pas per arribar a aconseguir-los.
Penso que aquests són els que no depenen només d'un mateix.

Alyebard ha dit...

Compte a l'obrir la capseta. No fos cas que la noia s'anomeni Pandora i només deixés l'esperança a dins.

novesflors ha dit...

El pitjor de tot és que no hi haja desitjos, ni somnis i il·lusions, encara que estiguen "pendents"...

fanal blau ha dit...

Els desitjos pendents acaben per fer-se realitat, i els que no, acaben per deixar de ser desitjos...
Jo també les obriria!
Un petó, bonica!

Anònim ha dit...

Molt bonic...

El porquet ha dit...

Mal fet! L'havia d'haver obert, amb totes les conseqüències! Ara es quedarà sense ungles ja que se les rosegarà durant tota la vida!

lolita lagarto ha dit...

Xexu, si l'obre deixarà d'estar pendent, però de segur que en necessitara un altre.. sempre necessitem allò que no tenim..

Clidi, el que fa la immensitat no? sigui de noms sigui de desitjos.. no he llegit aquest llibre de Saramago, però potser ho faré!

Ferran, la teva idea val un imperi, però em temo que sempre hi haurà furgonetes que hauran d'encabir nous desitjos pendents i així indefinidament.. oju! i que n'hi hagin.. que de fet la il.lusió és el més important!

Jordi, doncs et dic el mateix..t'hauràs d'afegir a ajudar als furgoneteros:)

Carme, sí es faria difícil no obrir-la..però de segur que en el mateix instant, una altra capseta es començaria a omplir d'un nou somni..

Garbi, una mica xafarderot si que en fas la pinta.. ara confesso que en aquesta ocasió t'hi acompanyo..:)

Pilar, no se m'havia ocorregut que els desitjos caduquessin, ja veus.. a la meva edat i encara no ho havia pensat..:) caducar un desig? ostres no sé però a mi els desitjos no se'm caduquen, més aviat se'm acumulen..encara que sigui en la memòria..:)

Aly, això NO!.. seria l'últim que desitjaria, bé l'últim que ara mateix se m'ocorreix, segur que deu haver-hi alguna opció pitjor..:)

NovesFlors, estic completament d'acord amb tu.. no saps quan.. si d'alguna cosa n'estic contenta és que fins ara mai no m'ha desaparegut la capacitat d'engrescar-me en els somnis i les il.lusions.. això és un tresor que crec que compartim!!:)

Fanaletti, ostres m'agrada aquest convenciment de què tots els desitjos pendents s'acabaran acomplint.. em poso a esperar-los ja! a veure si arriben aquesta tarda.. o demà al matí...:)

Tirant, serà bonic quan totes les capses estiguin obertes..:)

Porquet, ves a saber ... imagina't que fos el darrer desig..si l'aconseguís.. seria terrible no? no tenir més il.lusions..
ara, estic amb tu, l'havia d'haver obert! sí senyor! ai vull dir sí tocinet del cel!

montse ha dit...

Aquesta capseta il·lusió et fa sentir esperançada.

Jordicine ha dit...

Cal seguir cultivant-los aquests desigs i, quan arribi el moment, aviam si es compleixen. Un petó, LOLITA LARGARTO.

Elfreelang ha dit...

Tanmateix la meta-metàfora és deliciosa....i les cap-7-tes també....els desitjos pendents ... molt pitjor estar pendents dels desitjos no?

Elfreelang ha dit...

jo crec que les obriria les capses!

lolita lagarto ha dit...

Montse, sí n'obriríem unes quantes, no??:)

Jordicine, a veure si s'acompleixen i no són omés una peli que ens hem muntat..:)

Elfree,qui es pot resistir..? obrir-les totes, una darrera l'altra..:)