chop- suey

http://relatsconjunts.blogspot.com/

Es van trobar a la porta del bar, van entrar i van seure a la mateixa taula, una enfront de l'altra, feia més d'una dècada que l'escena es repetia puntualment, una vegada a l'any i sempre seguint la mateixa pauta..
Durant les dues hores que durava la trobada no es deien res, es miraven els ulls a estones trencades i això era tot, ni els calien les paraules, ni les volien, era un silenci còmode i desitjat.
Des de darrera la barra, ell no podia sinó empeltar-se d'aquella atmosfera, i cada nova trobada acudia solícit a la seva taula amb dos cafes, un de ben curt , l'altre americà ; una hora més tard els portava l'aigua amb dos gots i els buidava el cendrer.
 Arribà un dia, sense més.. en què tan sols va venir una d'elles a la cita, i ell no ho pogué suportar, es tragué el davantal de cambrer i s'atansà a la taula, va seure-hi i en silenci es prengué el cafè. Així ho repetí molts anys després fins que arribà un dia en què ella tampoc no aparegué, el cambrer va seure sol a la mateixa taula de sempre, quan ja descreia de tot.. va ser la quiosquera de la cantonada, qui va seure al seu costat i repetí l'escena cada dotze mesos un cop més.
Encara ara, passats més de cent anys, una vegada a l'any dues persones seuen en aquell bar, l'una enfront de l'altra.. sense dir res.