La paraula Crisi ve del grec κρίσις , i del verb Krinein, que significa separar o decidir. Crisi és una cosa que es trenca, i com es trenca, cal analitzar-la. D'aquí el terme Crítica que significa anàlisi o estudi per a emetre un judici, i d'aquí també Criteri, que significa raonament adequat.
La crisi ens obliga a pensar i per tant produeix anàlisi i reflexió.
La crisi ens obliga a pensar i per tant produeix anàlisi i reflexió.
Una de dues o l'etimologia va errada o no estem en crisi!
HI ha algú que sàpiga què podem fer des d'on som per sortir-nos-en?
HI ha algú que sàpiga què podem fer des d'on som per sortir-nos-en?
21 comentaris:
Encara no.Un post molt original.
Jo tampoc no ho sé, només sé que no n'encetem ni una!
Jo no ho sé.Ni idea!
Temo que no podrem pas ajudar-te, lolita, en la teva cerca de solucions per aquesta crisi que ens trenca els esquemes una mica més, cada dia que passa.
M'agrada molt el missatge principal, però: "Crisis is not the end". No, it is not!
Qui sàpiga com es surt de la crisi precisament no tindrà aquesta mena de problemes, es farà d'or amb la solució. De totes maneres, la solució la tenim tots una mica al cap i és justament la contrària de la que apliquen els que ens manen.
la solució està en fer les coses bé i no per interès partidista de sortir a la foto i renovar quatre anys més estirant sempre de la mateixa mamella
Crec que haurem de fer com els xinesos ( si la llegenda urbana és certa) que escriuen igual crisi que oportunitat.
Si senyora! és un post que podria haver escrit jo mateixa....m'agrada cercar etimologies i treure la punta a les paraules...ciris, criteri, critica ....hem de manetenir el criteri i la critica per combatre la crisi!
Seure i esperar. Sobretot si no tens cap poder :)
Si, ho has dit dit mot bé: no es tracta de què voldríem fer o que creiem que s'hauria de fer, sinó de què podem fer. I em passen pel cap cada cop amb més freqüència les idees més salvatges, la veritat.
I ara, el fred siberià.
Signaria enseguida l'acabament de la crisi, seria un bon final per a aquesta pel.lícula que encara no ens acabem de creure. Caldrà començar a fer xicotetes revolucions en xicotets llocs, pas a pas sense perdre el ritme.
A risc de semblar tremendista, però rigorós històricament, sembla que l'unica solució passa per reduir de forma significativa el número de persones vives. Epidèmies, guerres mundials i altres assots massius han conseguit sempre que la roda torni a rodar per, malauradament, repetir-se en cicles una altra vegada.
Recordem els feliços vint? I el període de prosperitat global després de la 2aGM?
L'home mai no aprèn res, ja ho deien els grecs!
Maria, aquest encara no, fa pensar que aviat tindràs alguna brillant idea, ja ens la diràs!:)
Carme,ja en som dues que no sabem..
Kweilan, a veure si hi ha algun llibre que ens pugui orientar...:)
Ferran, els esquemes segons com es trenquen d'una manera impossible, no hi ha qui els faci encaixar..:)
Xexu, doncs si la tenim al cap.. que surti però ja!:)
Garbí, sí però aquesta solució no la podem aplicar nosaltres, i mentrestant què podem fer?
Aly, ara mateix començo, escriuré oportunitat 100 vegades!:) és cert prendre-s'ho així està bé, però caldrà que sigui cert..
Elfree,hem de mantenir el criteri, però a vegades el mateix criteri es trenca, no? perque els esquemes acaben sent peixos que es mosseguen la cua..potser hauríem de sortir del plànol on som i mirar-ho amb altres cooordenades..quines?
Clidi, sí millor seure, així asseguts potser se'ns ocorri alguna resposta, caldria.. no?
Leb, idees salvatges? violència? sí és això al que et refereixes... al meu entendre no és una sortida, la història es repetiria una vegada més.. encara que potser insinuaves una altra cosa, no sé..
...i sí, farem un foc mentre afora tot és blanc..:)
Rosana, fer xicotetes revolucions en xicotets llocs, ja és fer molt! la suma d'allò xicotet és un xicotarro!:)
Joan, llavors la pregunta serà.. com començar a canviar com a éssers humans?, encara que això potser ens portés un temps tan immens que ja no recordaríem ni la pregunta..:)
Molts diuen que és inventada, però malauradament aquest invent ho paguen com sempre els més dèbils, això s'ha d'aturar és indignant.
Es diu que les situacions de crisi provoquen oportunitats, també. Es diu que les situacions de crisi aguditzen l'enginy i ajuda a fer foc nou i a redefinir les coses (bàsicament ser crític! i no destructiur!)
Si aquesta crisi servís per això, doncs encara en podríem treure algun profit. No crec, però, que anem per aquests camins i sembla que l'únic que s'aprofitarà és per a destruir...
Lolita, per naturalesa -crec en el bon salvatge de Rousseau- i per convicció -segueixo creient en el bon salvatge de Rousseau- soc pacifista, però penso que hi ha coses -elements, sistemes, estructures- que el millor que podem fer amb elles és destruir-les. Suposo que en això -com en tota destrucció- hi ha violència, però no trobo alternatives. Que funcionin, vull dir.
I parlo d'idees salvatges perquè ni jo mateix tinc clar si tenen algun valor més enllà del fet de dir-les o compartir-les.
I com que m'estic enrollant tant, vaig a fer-te cas i només arribi a casa encenc la llar de foc. Igual així se m'encenen una mica els llums, que amb tanta crisi els tinc a mitja potència.
Bon anàlisi etimològic
n'hi ha un altre de social:
la paraula crisi te el seu orígen en:xoriços, lladres, especuladors i banquers.
L'única forma de sortir-ne és treballar de valent, així els abans esmentats podran tornar a enriquir-se a costra nostra.
rien va plus
Leb, sí és cert que hi ha estructures que millor destruir-les i imagino que aquestes idees salvatges encara que no sé ben bé quines són m'agradarien..
ei! si a tu no se t'encenen els llums... estem fumuts! però molt!
bona llar de foc!:)
Montse, és ben cert que els més dèbils sempre reben la pitjor part, i això no és cap invent!:)
Tocinet, oportunitat n'hi ha sempre que les coses canvien, oportunitat de fer-ho millor, ara bé cal analisi i mitjans i també possibilitat de portar-ho a terme..
Gregoriet, m'agrada aquesta etimologia tan actualitzada.. potser dir les coses pel seu nom és una de les formes inicials per intentar començar alguna cosa..
on hi va o
lulú c'est moi!:)
Tornar a la "vida petita", com les formigues, com els nostres pares.Tornar a començar, però TOTS hauríem de passar-hi.Hi ha qui ja no li queda forats al cinturó i hi ha qui encara es corda al primer forat.No anem pas bé!
Publica un comentari a l'entrada