dilluns, 6 de febrer de 2012

objecte-subjecte-objecte-subjecte-objecte-subjecte-objecte-subjecte



21 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Brutal!!!
boníssim...

i malauradament... cert..!

petonet..

Lluís Bosch ha dit...

Quin camí equivocat vam agafar? En quin moment ens van dir que el camí correcte era aquest? Perquè encara ens repeteixen que seguim per aquest camí? L'economia i no les persones? Estem fatal.

Carme ha dit...

Genial, lolita!

És ben bé així! Coi de món, com va desencaminat!

Pais secret ha dit...

Una veritat com un temple. Quant de camí haurem de descaminar per tornar al punt de partida i refer-lo donant-li a cada nom el verb que li pertoca?

Bon dia Lolita!

Elfreelang ha dit...

Està clar que hem confós subjecte i objecte i hem posat el verb i el predicat a l'inrevés! Bon inici de gèlida setmana!

montse ha dit...

Que hem de fer, per què ho vegin així de clar els mandataris.

novesflors ha dit...

Cert, malauradament, però ben cert.

LEBLANSKY ha dit...

Ben cert, amb un petit però de la meua ànima fetitxista: també hi ha objectes estimables :)

Ferran ha dit...

I el pitjor és que molts ho veiem, i molts d'aquests molts som raonablement coherents. El poder que tenen els mitjans, el poder de transformar la realitat... Ells sí es mouen per interessos, i ens van creure que tots som com ells... El món va malament perquè els qui tenen les regnes usen les persones pels seus interessos.

rits ha dit...

inquietantment cert.

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Sen-sa-cio-nal

Helena Bonals ha dit...

Diu el que és obvi, com la bona poesia.

Clidice ha dit...

Per això adoro les parets guixades, per la doble contundència! :)

Gregori Samsa ha dit...

A veure, m'he perdut
que diu que s'ha de fer amb els objectes?

Joan Vigó ha dit...

Com en tot, Lolita, crec que hi ha excepcions: el fetitxisme, per exemple, on l'amor a les coses facilita i incrementa l'amor a les persones. I després hi ha els moments en què persones volen ser tractades com a objectes. En aquest camp coses i persones a voltes es confonen en allò que hom denomina plaer i que té tantes formes com persones i coses existeixen. No?

Jordi Dorca ha dit...

Hi trobo a faltar els complements circumstancials. Me'ls estimo molt.

El porquet ha dit...

No es pot afegir res més.

lolita lagarto ha dit...

Barbo, i tan cert..! pertonàs!

Lluís, no sé en quin moment ens vam equivocar, però diria que fa molt d'això.. en realitat a vegades dubto que mai ho haguem fet bé..!

Carme, va ben desencaminat, vaja no sé si va per algun camí..:)

País, donar-li a cada nom el verb que li pertoca.. tan senzill i tan difícil alhora..

€lfree, verb i predicat a l'inrevés, si és que ni la gramàtica...!:)

Montse, no sé què hem de fer, però haurem de fer alguna cosa...

Novesflors, hi ha certeses tristes, tan de bo les poguem canviar..:)

Leb, mentre l'altra premisa s'acompleixi, que els objectes siguin també estimats no fa cap mal, ja veus .. la teva ànima fetitxista pot estar ben tranquil.la!:)

Ferran, la precisió del teu argument és molt oportuna, malgrat tot crec que cadascú també és responsable dels seus actes, no?

Rits, inquieta una mica quan mirem la realitat i resulta tan dura , no?

Rodonet! quin gust llegir-te.. feia dies.. és FAN-TÀS-TIC!!:)

Helena, recordar les obvietats sempre va bé, vinguin d'on vinguin..:)

Clidi, contundència total!!:)

Gregoriet, ara t'envio el manual d'instruccions..:)

Joan, al fetitxisme no crec que se li hagi de retreure res, en tot cas a mi em sembla que mentre la relació entre objecte i subjecte que poden arribar a mantenir les persones entre elles, sigui lliurement i en nom del plaer o de qualsevol altre satisfacció estarà bé, però cal sobretot no oblidar mai l'estimació que tota persona es mereix.
Personalment no m'agrada sentir-me objecte en cap cas ni m'agrada sentir que l'altre ho pugui ser. Si parlem d'objecte de desig, crec que parlem d'una altra cosa, parlem de passió, emoció i sentiments i no de treure'n profit econòmic o de qualsevol altre tipus. (vaja rotllo en hem marcat!:))

Jordi, miraré de trobar un graffitti especial per a tu, tot ple de complements de tota mena i sobretot circumstàncials..:)

Tocinet, lo breve si bueno...:)

en Girbén ha dit...

No puc deixar de pensar quin objecte usaria per a fer-te saber com t'estimo.
Les flors, són objectes o subjectes?

lolita lagarto ha dit...

estimar és potser el més subjectiu.. i no es tria, els objectes sí es trien, triar és estimar?
les flors per a mi són subjectes, no em cal saber si pensen o no, si senten o no..me les estimo no sé perquè..
senten les pedres? a vegades m'ho sembla, tot allò que ve de la natura és fàcil sentir-ho com a subjecte, tot allò manufacturat, produït exprofés entra en una altra categoria.
per fer saber que estimes només cal estimar.. :)

lolita lagarto ha dit...

ei el coment anterior anava per a tu Girby!