dilluns, 19 de març del 2012

homo-sàpiens 2



és la solidaritat de l'ésser humà el que està en crisi.
és haver deixa't de creure en les nostres possibilitats
és considerar que nosaltres seríem igual de xorissos en el seu lloc, sinó, per què ja no creiem en un futur millor?
abans es moria per uns ideals, ara no lluitem per un ideal perquè no volem renunciar a res..
és necessari consumir tant? fa el consum la felicitat? no ens podem regir per altres valors? s'han de dividir encara més els treballadors? .. no podem ser capaços d'arribar a un consens?
cal tenir tots els aparells tècnics del mercat, vacances a la Conxinxina i un bany amb bombolletes?
no sabem que tot l'excedent i luxe que es pot tenir és a costa d'una altra gent, d'uns altres països, o d'aquest mateix...?
el luxe i les coses no vitals s'han de començar a gaudir quan tothom tingui menjar, dormir, aigua i treball, aquí i allà, tu i l'altre..
potser no sabem el que volem o com aconseguir-ho, però el que si sabem, crec, és el que No volem 
algun dia portarem a la pràctica allò que pensem? serem capaços de ser mínimament conseqüents amb allò que pensem?
Propostes de canvi, persones amb les que creiem i flexibilitat al canvi sense perdre mai de vista els drets humans.


sé que tot això és cosa sabuda, que repateja parlar del mateix.. però és el que està passant..



12 comentaris:

Garbí24 ha dit...

si algú ens mira des de fora d'aquest planeta...no vull ni pensar en com ens classifica.
Si el luxe fos una llesca de pa amb tomaquet....tothom hi podria arribar. Però no hi ha manera, tothom vol més.

Jordi Dorca ha dit...

La cultura és de primera necessitat.

LEBLANSKY ha dit...

Crec que el millor de tot això és que potser sí que estem recuperant aquesta solidaritat perduda a base d'estat del benestar i de no ser capaços de veure que vivim en una petita part del món on els problemes són pocs, i del tipus "no se´si comprar nesquick o colacao". Tot i això, m'adhereixo a la frase que just al comentari anterior fa en Jordi Dorca: la cultura és un bé de primera necessitat... i l'educació i la sanitat per tothom.

Sergi ha dit...

Tot el que dius és maco, seria com ha de funcionar un món ideal. Però el nostre món dista molt de ser-ho, i les persones encara més. És una utopia, i com a tal, s'ha de lluitar per ella. Però estic tan desanimat amb les persones que sovint penso que no tenim solució.

Lluís Bosch ha dit...

Encara que sembli impossible, jo crec que aquesta "crisi" té més efectes positius que negatius. Perdem llocs de treball i poder adquisitiu, etc. Però segur que se'ns desperten coses que havien quedat adormides, narcotitzades per la fantasia de la riquesa material. Jo crec que es comencen a veure indicis que la gent pensa i actua diferent, ni que sigui encara a petita escala. I també sé que ells ho saben, i que això els fa por.

Joan Vigó ha dit...

L'aprimament cada cop més seriós de les denominades classes mitjanes comporta que ens anem acostant al tercer món. Pocs i molt i molt rics. Molts i molts més cada cop més pobres. Polítics cada cop més titelles en mans de corporacions i bancs.

M'agradaria pensar, esperar una altra cosa, però això només pot tenir una sortida després d'alguna mena de cataclisme.

Em sembla que ja ho vaig dir en algun altre comentari. Els moments més feliços han estat els períodes d'entre guerres.

Anònim ha dit...

Perdona, em pots repetir la pregunta?

Tirant lo Bloc ha dit...

Hi ha reflexions que ens les hem de fer en veu alta.

lolita lagarto ha dit...

Joan G., amb la perspectiva que tenen des de dalt.. i ni així ens entendran..:)

Jordi, és cert.., la cultura ho és per tots aquells que encara estan vius..

Leb, sí és cert, tant la sanitat com la cultura i l'educació són bens de primera necessitat, no són un luxe..
i si estem recuperant solidaritat, és un molt bon motiu per estar contents..

Xexu, com bé dius s'ha de lluitar per les utopies, d'altra banda, les persones sovint ens sorprenen i a vegades la sorpresa és agradable..:)

Lluís, estic contenta pequè en aquests comentaris hi veig optimisme i bones notícies, aquests indicis que tots comenteu són realment una esperança..
de tot es pot aprendre, i de la crisi també..

Joan V, doncs esperem que aquest sigui un període d'entre guerres interminable..:)

Gregoriet... que vols que et repeteixi què...??

Tirant, i a poder ser dialogar-les..:)

novesflors ha dit...

Potser sí que és la solidaritat el que està en crisi. I ja fa temps que pense que hi ha una manca d'ètica que espanta però acabem acceptant-ho tot i cada vegada ens espantem menys.

lolita lagarto ha dit...

N.Flors, tens raó, no s'haurien d'acceptar moltes coses.. més solidaritat ajudaria..

ALONDRA NOCTURNA ha dit...

ll