dimarts, 24 d’abril de 2012

jamalají jamalajà







"Tinc la meva pròpia versió de l'optimisme. Si no puc creuar una porta, en creuaré una altra o faré una altra porta. Alguna cosa meravellosa vindrà encara que el present sigui fosc"


Rabindranath Tagore (1861-1941)





23 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Les frases de Tagore em recorden una època de l'adolescència en què encara podia creure'l. No deixa de tenir part de raó, però ara el veig com un precedent del Paulo Coelho.

XeXu ha dit...

Com a lliçó està molt bé, és d'aquestes coses d'anar-se repetint, però com tantes altres, em sembla complicada de dur a terme. Les portes de vegades se'ns resisteixen quan les volem tancar, o no hi ha manera d'obrir-les!

lolita lagarto ha dit...

Lluís, no sé que dir-te.. però ara mateix necessito creure que hi ha alguna porta més enllà..

lolita lagarto ha dit...

Xexu, per a situacions complicades respostes complicades..

novesflors ha dit...

Esperem que així siga, sense esperança no es pot viure.

lolita lagarto ha dit...

Novesflors, és cert, sense esperança la vida no té sentit.. a vegades hem de tenir esperança encara que la raó ens ho posi difícil..

joan gasull ha dit...

doncs ja sabem el que hem de fer....

Carme ha dit...

Sempre hi ha més d'una porta, segur!

I tot canvia i tot s'acaba, les coses dolentes, també!

"Al capdamunt d'una pujada ve una baixada" deia ma mare!

montse ha dit...

Necessitem aquest bri d'esperança per continuar.

Joan Vigó ha dit...

...i el que no es recorda no existeix.

El porquet ha dit...

Vinga, va, doncs! Dosi d'optimisme que bé em convé.

Clidice ha dit...

Per a alguns és important no haver abandonat mai Tagore, com important va ser per fer-nos entendre que sí, que tot pot ser fosc i terrible, però que una bona part depèn, exclusivament de nosaltres. Perquè sinó els estem estafant la vida a milions de persones.

Gregori Samsa ha dit...

Grafiti i filosofia

Tagore i un mur

mola

jose turu ha dit...

Pienso -podría pensar- que las puertas las ponen nuestros ojos. Por eso, quizá, cada cual tiene las suyas, y abre mejor unas que otras.
Hay quien tiene en corazón cerrado con portones de indiferencia y de mmiedo. Hay quien lo tiene abierto y se derrama por él hacía los demás.
Ya ves, lagarta mía, cuan complicado es esto de la filosofía y de la poesía (dos materias que cuando se cruzan hacen saltar verdaderos juegos florales, fuegos artificiales del alma y de la piel).
Me gustas cuando nos inspiras con sugerentes imágenes y reflexiones propias o ajenas, escogidas con mano de artista, mente lúcida, y buen corazón.
Quisiera también ser jardinero de tu jardín, princesa, y aportar alguna reflexión, abriendo alguna puerta que trtaiga luz a estos sombríos tiempos.
Puertas, sí. ¡Tan necesarias, abiertas! Salud. josep

núria ha dit...

A mi la vida m’està ensenyant que quan una porta no s’obre, és perquè en aquest moment no s’ha d’obrir. A deixar de cercar coses meravelloses ( que són idealitzades )
i a observar més i gaudir de les petites coses meravelloses que et van passant en el dia a dia. La vida no té sentit sense il•lusió, l’esperança només és un consol

Elfreelang ha dit...

Sincerament crec que encara no hem tocat fons però si crec que quan ja no es pot baixar més per força s'ha d'anar cap amunt....hi ha un grapat de bona gent als barris, que estan fent portes i n'estan obrint de noves...

lolita lagarto ha dit...

Joan, ja em veig fent un curs de fusteria ..:)

Carme, doncs preparem-nos per baixar ben aviat..:)

Montse, els canvis comencen per creure-se'ls..

Joan, quantes coses deixen d'existir.. ah! la memòria.. vella traïdora..:)

Poquim porcam, tot d'òptim optimisme cap a casa teva... bufo fort !

Clidi, aquesta part, la nostra, no l'hem d'oblidar en cap moment..

Gregoriet, mola que moli... filòsof!

Josep, m'he quedat muda.. mai hagués imaginat poder gaudir d'un jardiner poeticofilosòfic tan especial..:)
mirarem de cercar les claus de les nostres portes..

Núria, la il.lusió és un dels tresors més grans.. i si és de cada petita cosa, resulta molt gratificant..

Elfree, quan es toca fons a la força s'ha de sortir renovat, i potser la renovació consisteix en treure el gra de la palla i saber que és el que de debó ens cal, de debó necessitem..

Jordicine ha dit...

Completament d'acord; i cada cop és comparteix menys. Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Caldria esbotzar la porta, potser.

Aris ha dit...

magnífic grafitti, d'on es?

lolita lagarto ha dit...

Jordicine, doncs haurem de canviar la tendència..:) abraçada!

Jordi, si cal esbotzar-la l'esbotzarem..:)

Aristòfanes, el grafitti l'he trobat a Mr. Goog.. i no tenia adreça, ni nom.., però mola no?:)

penyabogarde ha dit...

si entres a la dimensió bogarde, aleshores tot trontolla i encetes un camí diferent que mai podras abandonar.

Mira: penyabogarde.blogspot.com

conte ha dit...

m'agrada molt el teu optimisme, hi han moltes portes, on pot entrar la llum