dimarts, 29 de maig de 2012

trenar tre-netes




desaprendre per tornar a néixer, com qui despulla converses i desgrana una a una 
cada paraula fins deixar-la nua, nua de tant miratge.. i apropar-se al no res
dels mots que tans sols  els sentits perceben
i
es -trenar el món
fer-ne
trenetes
trenades
de
colors
nous
.
i
guarnir-les
d'scooby doo
.
.
xiula el silenci el que no té nom..
.
scooby scooby
scooby doo
.
.
.






22 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Tot i que la fotografia podria estar feta en d'altres bandes, a mi m'ha fet pensar en l'Alt Urgell i el pantà d'Oliana (o el d'Organyà, una mica més amunt).
Per aquest indret hi passa un trenet petit -i amenaçat per les privatitzacions-, i jo m0hi vaig passar uns mesos, també fent i desfent.

lolita lagarto ha dit...

Lluís, la foto és el pantà de sant Llorenç de Munt, a la Noguera, just al costat de Camarasa.
i també aquí hi ha un trenet de via estreta que ha estat retallat amb les tissores assassines..

novesflors ha dit...

Sempre és engrescador aprendre, i viure, per a la qual cosa, moltes vegades necessitem desaprendre abans.

lolita lagarto ha dit...

Lluís,... volia dir sant Llorenç de Montgai!!! brrrrprf!

Novesflors, aprendre a desaprendre..un aprenentatge necessari..!

Carme ha dit...

Quantes coses m'agradaria desaprendre!

I vinga a intentar-ho!

A veure si podem estrenar el món!

Pilar ha dit...

Jo prefereixo deconstruir, més que desapendre. Això em permet construir de nou, evitant les errades que queden al descobert en la deconstrucció.
Trenar m'encanta...Sempre m'ha agradat.

joan gasull ha dit...

per aprendre bé s'ha de desaprendre vàries vegades, però no hem de deixar de fer-ho si volem viure.

El porquet ha dit...

Lluís, pel pantà d'Oliana no hi passa pas cap trenet. De fet seria una obra massa costosa fer-lo passar per allà, especialment per l'estretíssima zona del Congost de Tres Ponts.

En tot cas, m'agrada molt el missatge del post, Lolita, i si ho acompanyem tot xiulant Scooby Doo, doncs ja podem fer un bon somriure!

en Girbén ha dit...

M'heu xafat la guitarra i ara no podré es-trenar el nom del lloc.
I que n'és d'alegre el nom de Montgai als peus del Montroig! I quantes hores felices, les passades aquí, remant o escalant.
La foto està presa des del Pont d'Escalera i el penyal de l'esquerra és el Castell de Gelis i la paret de la dreta és la de l'Ós... A res queda el forn de Camarasa... Esperem que mai desaprenguin l'art de la més genuïna coca de recapte.

Gregori Samsa ha dit...

Desaprendre amb estil rasta
i fomant-se un canutomaria
mola
per on anàvem?

Joan Vigó ha dit...

Sí Lolita, cal desapendre sempre. No hi ha res més trist que els que es pensen que tot ho saben. En Francis Picabia ho deia magistralment:
"Tota convicció és una malaltia"

Xicarandana ha dit...

Quant costa desaprendre! I de fet, és necessari perquè ens permet desarrelar-nos de les falàcies que per error prenem per certeses.
Una fotografia preciosa, Lolita.

fanal blau ha dit...

Com se n'apren i remou i fa pensar i repensar quan se t'asseca el cerebelo...
Vaig trenant pensaments per trenar-ne de nous! I estrenar-ne
Un petó, bonica!

Jordi Dorca ha dit...

Sort en tenim, dels teus apunts juvenils i refrescants. Em confirmes que no sóc un robot.
M'agrada la imatge: hi llegim molts molts matisos.

Elfreelang ha dit...

ai quins trens destrenats estrenarem entre trenetes? ens furten trens i trenes ....genial!

rits ha dit...

Scooby-doo, where are you?!!!!!!

m'encantava fer scooby-doo! i si, fer trenes, teixir lligams.

lolita lagarto ha dit...

Carme, estaria bé anar d'estrena... i que res enterbolís tota possibilitat de fer-ho d'una altra manera..

Pilar, trenar i deconstruir tan contradictòries que poden semblar i tan que s'assemblen..

Joan G, ho farem tantes vegades com calgui, encara que ens hi deixem la pell..!

Tocinet del cel, xiularem xiularem i belles tonades ens regalarem..scooby scooby scooby doo!:)

Girby, veig que aquest paisatge t'és tan familiar com a mi.. me'l sento una mica meu, fa anys que vaig a Camarasa on uns amics hi tenen una casa i quines belles estones.. i quines menjades de coca de recapte i de panadons!:)

Gregoriet, però anàvem per algun lloc..? mira no sé.. me'n vaig a la nevera aviam que hi trobo..:)

Joan, llavors hauríem d'estar més sans que un roure!:)

Xica, doncs sí que costa, però és tan necessari per poder sentir que la vida segueix corrent per les venes..
i gràcies!:)

Fanaletti, doncs t'asseguro que ara mateix el meu cerebelo està out i és que massa coses passen que no podem digerir..
serà qüestió o de no empassar-nos-ho o de prendre un almax:) petonassos!

Jordi, t'ho confirmo.. NO ETS UN ROBOT!! NO ETS UN NO ETS UN NO ETS UN..ROOOOBOOOT.. no em surten les paraules...ara no sé què em passa.. potser sigui la bateria.. hauré de connectar-me ja! :)

Elfree, ens furten trens, trenes i tot el que passa pel davant, de fet, hi ha alguna cosa que no ens furtin?

Rits,scooby doovem-nos ja! jo scoobido tu escobides.. ai! quins temps aquells!:)

Joana ha dit...

M'agrada quan trenes paraules i fotografies. Petites obres d'art!

lolita lagarto ha dit...

Joana, trenar paraules i fotografies.. tot és posar-s'hi.. gràcies per mirar el post amb tan bons ulls..:)

zillahh ha dit...

Lolita, després de molt temps sense disposar de temps material per gaudir del teu espai aquí esti de nou. Si tens una estoneta passa pel meu bloc que t'he deixat una sorpresa. Gràcies.

penyabogarde ha dit...

ens entendrem fàcilment, alguns dels teus amics ja ho han fet, el bogardisme espera els teus comentaris, la xarxa està tensada i el teu verb serà determinant... envia senyals del teu bon procedir en forma de comentari al nostre blog:

penyabogarde.blogspot.com

Clidice ha dit...

trenar, fer i desfer, aprendre pels dits. m'agraden els trens, les trenes i l'scooby-doo :)