després d'hores i hores d'escriure un post on explicava el perquè de tot plegat.. torno de la cuina de fer-me uns macarrons i em trobo tot l'escrit regalimat, asfixiat i fet caldo, desfet per la pantalla... confio que el sabreu interpretar mentre us preneu una orxata ben fresqueta..... salut i baixes temperatures!
25 comentaris:
L'interpreto perfectament...
Ens n'està caient una que déu n'hi do. Tots portem una empanada mental de campionat i la calor no hi arregla res. Procurarem no perdre la salut.
Era això? No... oi? :) he, he, he...
Molt xula la pluja de lletres!
Ostres tu, me'n vaig a buscar en Xifra a veure si em pot ajudar a llegir Matrix, que jo sol em penso que no me'n sortiré... i vull saber el perquè de tot plegat!
ai jo passo de la cal Da a cal congelats TMB....pots creure que dins el bus glacial m'he de guarnir amb jaqueta caputxa i mocador al coll....?i no t'ho perdis taps a les orelles! he descobert que l'aire acondiciat gelat m'irrita els ulls i me'ls resseca, la gola la tinc feta pols i a sobre otitis...ho sigui que prefereixo fer-me passar la calda a l'antiga ,un bon ventall i quieta a l'ombra....bonics els macarrons !
perdó entre la congelació i la suada veig els macarrons entre la cortina de lletres...deu ser que dinat poc
mira jo agafaré una cerveseta....que diuen que els propers dies encara seran pitjors
quina suera de paraules...
tens la pell molt negra?
o ets a les fosques i la suor
fosforeja?
primer, quan t'he llegit "cal Da", he pensat que potser et referies a que "cal dar".
bonica imatge, regalimant.
hivernar a l'estiu, és el que cal :)
Diria, Lolita, que la gran pega és viure en un illot urbà de calor.
Ara vinc d'una estada a l'altiplà central i ja et dic els dies eren roents, només suportables rere els murs d'un metre de gruix de l'antic mas de Assump. I tanmateix, fent observacions nocturnes a l'Observatori, resultava imprescindible d'abrigar-se.
Crec que pots preuar la pausa, la discontinuïtat que suposa la necessitat d'abric, en dies Cal Dosos com aquests.
Hola Lolita. Odio la calda. I l'orxata. Sóc més de cervesa. Quant als macarrons, et passo una recepta brutal que recomano a tothom:
MACARRONS DE BACALLÀ
per a 4 persones:
- 250 gr. de macarrons o de qualsevol pasta
- 150 gr de bacallà sec
- 2 grans d’all
- julivert
- un pot de 500 gr de tomàquet natural triturat, o bé 500 gr de tomàquet madur ratllat sense llavors
- una cullerada sopera de tomàquet concentrat
- maonesa
procediment:
- Esbandir amb abundant aigua el bacallà sec, per tal de treure la crosta exterior de sal. Assecar-lo amb un drap net o paper de cuina
- Esmicolar el bacallà amb tisores o a ganivet fins a fer-lo a bocins ben petits.
- Posar la cassola de terra al foc amb oli d’oliva.
- Posar-hi el bacallà i remenar constantment fins que estigui ros. Cal remenar-ho sovint ja que la sal que duu el bacallà pot afavorir que s’agafi.
- Afegir l’all i el julivert picat ben petit (no en picada, sinó a ganivet). Remenar vigilant que l’all no es cremi
- Passats uns 3-5 minuts, afegir el tomàquet concentrat
- Un cop haguem remenat i tot s’hagi barrejat bé, afegir el tomàquet natural.
- Deixar coure a foc lent uns 10-15 minuts fent xup-xup amb la cassola tapada
- Afegir-hi els macarrons ja bullits.
- Quan tot està ben remenat i calent, afegir-hi 4 cullerades soperes de maonesa, remenar-ho bé i ja es pot servir.
IMPORTANT: L’ÚNICA SAL QUE HI HA A TOT EL PLAT ÉS NOMÉS LA DEL BACALLÀ. NO CAL POSAR SAL ENLLOC MÉS (NI A LA PASTA QUAN BULL)
Bon profit!
Hosti, Lola
un bon sistema per a no fotre brot
me l'apunto
Tanta calda no cal pas!
vols dir que estem com a Matrix?
mare meva!
una orxata doble a veure si em puja!
Ostres talment com el meu diminut cervellet: un excés de calor ha provocat regalims de idees descontrolades, que ho han deixat tot fet un fàstic...però jo, opto per la cerveseta, mentre passo la baieta ;-)
Petonets!
Com que quasi no ens coneixem, em costa interpretar el regalim del perquè de tot plegat, però no defalleixo... L'orxata boníssima, eh?
lolita,
me podries explicar com incloure al blog esta possibilitat de canviar el tamany de la lletra que tens a dalt de tot?
no ho he vist en cap altre blog i em sembla que està molt bé.
gràcies
Carme,.. tu sempre tan perspicaç! però l'orxata ha anat bé, no?:)
Xexu, quan ho sàpigues diga'm-ho! més que res per confirmar que no t'han enganyat..:)
Elfree, no hi ha com un ventall estem d'acord! jo hi afegiria que si pot ser sigui un altre el qui et venti..:)
Joan G, llavors millor que te n'agafis una caixa sencera.. no sigui que patim sed!
Iruna.. és la suor que fosforeja..
ei, per afegir l'opció de la mida de la lletra, has d'anar a format, després a afegir un gadget, després cliques un gadget Java, i despreś li afegeixes el codi que et poso a continuació:
bé blogger no m'ha deixat posar aquí ordres javascript, o sigui que miraré de trobar un correu teu i enviar-te l'ordre!
Clidi, jo sempre ho he dit, hivernar a l'estiu i estiuejar a l'hivern..:)
Girby, no hi ha dubte.. haure d'anar a l'altipla i de passada observar una mica..:)
Joan V,ei he deixat una cerveseta de malta especialment per a tu.. no et queixis.. es que despres d'aquesta magnifica recepta.. es el minim que podia fer.., per cert quan la faci ja te'n dire els resultats..mmm
Grego, tu sempre tan agut! no si ja t'haure donat una altra pista per seguir mmeditant..:)
Helena, ni cal ni la volem...no? :)
Aristofanes, mira n'estic segura que a tu et pujara.. tinc entes que als grecs els col.locava..:)
Carmaleta, mira, avui estic complaent.. tu pren-te la cerveseta i jo et passo la baieta..:) (m'alegro de veure't Maleteta!)
Gemma Sara, no defalleixis i SOBRETOT quan en treguis l'entrellat vens i m'ho expliques..:) benvinguda!
L'estiu es presta a aquesta mena d'accidents, diguem que era una qüestió purament estacional i no pas del sistema. Avui he descobert perquè em vaig enfadar amb un hom qu potser només estava confós, de manera que jo també estava confós. El resultat va ser força desagradable. Segurament costarà deu cegades més desfer el malentès que no pas haver-lo creat. Coses de la calor?
Lluís, les onades de calor és el que tenen.. sembla que totes hagin d'acabar en tsunami.., però no, n'hi ha algunes que tan sols són una onada.. que passa i que ja mai ningú no recordarà..
i pren-te una cerveseta, no? l'orxata no sé jo si ...:)
Més d'una vegada m'he fos feta cal do, als estius...Que acabi, JA!
moltes gràcies, lolita :)
No et pots imaginar la que cau ací. Fa uns dies que no puc seure davant l'ordinador (per això tinc una mica abandonats els blogs que solc visitar) perquè ara mateix, per exemple, tot i l'hora tardana que és, la suor em regalima front avall, cara avall, esquena avall i ho he de deixar... A veure si la setmana que ve (segons han augurat) amaina un poc la calor i puc tornar com sempre.
L'admiro enterament.
L'orxata era molt bona.
Però jo buscava un conill amb un barret.
Ho intentaré!!! mentre tant, el que si que faré seràn els macarrons d'en Joan!!! tenen molt bona pinta!
Pilar! no et fonguis pas! espera una mica i arribarà la tardor..:)
Iruna, a tu!
NovesFlors, no sé per allà avall, però aquí avui han baixat les temperatures en picat! o sigui que igual ara mateix vas amb jaqueteta, que duri..:)
Jordi, però no l'has vist el conill com sortia del barret? ah! llavors és que no l'has interpretat bé..:)
Rits, haurem de fer una macarronada gegant! i en Joan de xef..:)
Publica un comentari a l'entrada