dilluns, 18 de juny de 2012

zen o no zen






fas una respiració completa. no penses.. ho intentes... et sents part de, part d'un cosmos, et sents cos o mos, potser més cos que mos, però no havíem quedat que no pensaries? defuges els pensaments, tots, fins aquell que tens incrustat al moll de l'os, tots fora.......FORA! Només et cal esborrar el pensament Fora, fer fora el fora, foragitar-lo.. ja cansat de l'intent poc a poc, sembla que dins del cervell tot suri com un núvol que s'allunya lentament i entres en un estat semiïconscient, et sents un tot, un tot una mica de no res..no saps si hi ets o no, no saps quanta estona fa que no saps si hi ets o no, sents un soroll i no li fas cas, i un altre i un altre i al final reacciones, obres els ulls i tornes.
Els primers minuts tot segueix igual, però no importa. minuts després, ja no et sents part de res, ja ets aquí, i penses, i te n'adones que no et queda quasi temps.. que com no espavilis faràs tard.. i corres i entres de nou a la realitat, o potser en surts..en surts.. ensurts!




21 comentaris:

Carme ha dit...

zen o no zen... vet aquí la qüestió!

A mi ja m'agrada això del zen i del control del pensament i tot això... però com tu expliques impecablement està en total contradicció amb la manera que vivim. Estonetes de descans mental, com a molt.

En fi, que tot són pedaços que intentem posar.

Moltes gràcies pel somriure.

joan gasull ha dit...

la solucio es bona.....el problema es l'aplicacio, que no ens n'acabem de sortir

novesflors ha dit...

Sí, més aviat "ensurts". Em costa deixar la ment en blanc, no pensar en res, i mira que això relaxa, però anem d'ensurt en ensurt...

Elfreelang ha dit...

zentem-nos doncs a meditar zen o no zen zentats o dempeus molt bona reflexió!

Lluís Bosch ha dit...

Això de la meditació diuen que és molt bo, i fins i tot allarga la vida, segur. Però té poc a veure amb els nostres ritmes, i s'acaba per fer una mena de paròdia de la meditació, mentre esperes que la rentadora s'acabi o que el microones faci clinc.

XeXu ha dit...

És d'aquestes coses que jo no podré fer mai, no tinc capacitat de concentració a aquest nivell. I mira que m'envolta per tot arreu, molta gent ara es dedica a aquestes coses, però no m'hi veig. I precisament en això el primer i més important pas és creure-s'ho.

Gregori Samsa ha dit...

Hosti, Lola
has descrit de forma exacte tal com em sento els dilluns al matí...

Joan Rodó i Galiana ha dit...

jo ara mateix me´n vaig a Zen-ar !

pet-óóóóó !!!

Jordi Dorca ha dit...

Em trec el barret.

Pilar ha dit...

M'has hipnotitzat!

GEMMA ha dit...

Deixar la ment en blanc, aconseguir aquest llenç silenciós i transparent és del tot difícil. Bell estat nirvana!

Joan Vigó ha dit...

És difícil aplicar metodologies i fer-ne el traspàs orient-occident (o viceversa).

Digues-li a un lama que s'assegui a un sofà, se serveixi un gintònic i es quedi aplatanat, repapat, mirant qui sap què a la TV. Al cap de dues hores no saps ni vols saber què ha passat davant dels teus ulls, però et queda aquella sensació de pau, de no voler saber res.

El lama no ho entén, segur, ni jo entenc com pot ser còmoda una postura que t'adorm les cames, et tritura el cul, etc.

Tots tenim els nostres mètodes. Es tracta només de voler buscar el no res quan el temps ens deixa...

montse ha dit...

En aniria bé una mica de relaxació i deixar de banda totes les coses que ens atabalen.

Aris ha dit...

això es el que em passa quan miro la tele, un bon documental de la 2, em quedo així...

Clidice ha dit...

uf! això em posaria els nervis nerviosos ;P ni zen, ni dos-zens, el gintònic del què parlava en Joan Vigó :)

lolita lagarto ha dit...

Carme, per si no n'hi havia prou una mica més de contradicció, no fos cas que ens avorríssim..:)

Joan, és que és difícil sortir-se'n amb una tèecnica que no té res a veure amb la nostra cultura..

Novesflors, és que deixar la ment en blanc del tot.. no sé jo si és possible, però apropar-s'hi molt és tan sols una tècnica..

Elfree, com si es vol fer fent la vertical.. només faltaria..!:)

Lluís, és ben bé això el que pretenia expressar, la contradicció entre les dues maneres d'entendre la vida, tot i així estic començant a pensar que viure amb aquesta contradicció és una manera més de fer..

Xexu, és que aquestes tècniques es poden enfocar de moltes maneres, no té perquè ser amb tota la parafernàlia.. tot i així, a cadascú li funciona el que li funciona..

Grego, només els dilluns al matí? no sé no sé jo.. diria que més sovint..:)

Rodonet, zena que zena zenón! ja no et reconeixia la lletra...:)ji ji ptns

Jordi, tu amb el barret fas la mar de girimègies..a veure si un dia en surt un conill..!:)

Pilarín! doncs ara és la meva, vinc a veure't i et dono unes indicacions... je je, tu segueix hipnotitzada, eh?..:) ptnàs!

Gemma, oh Nirvana! sempre cap enllà i mai hi arribem.. deu fer pujada..:)

Joan, doncs mira ara em faré un gintònic a la teva salut!

Montse, sobretot deixar de banda les coses que ens atabalen i els qui ens atabalen..:)

Aris, he de reconeixer que les teves estratègies em superen..:) però si el docu és d'ovnis no et funcionarà..ji ji

Clidi, doncs som-hi! gintònic per tothom!

Jordicine ha dit...

Bon títol i millor post. Jo prefereixo entrar a la realitat, més que sortir-ne, després d'aquestes necessàries respiracions. Un petó.

penyabogarde ha dit...

Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".

EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).

Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!

(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )

Gràcies.

lolita lagarto ha dit...

Jordicine, de realitat en realitat i tiro porque me toca...:)

Penya.. quina penya més poètica..:)

fanal blau ha dit...

Deixar-la en blanc ni que fos una estoneta---no m'aniria gens malament...Però no en sé, o no puc!
Genial com sempre, lolita!
Una abraçada, però ben plena de somriures!

lolita lagarto ha dit...

Fanaleti! deixar la ment en blanc total no sé si es deu poder.. aproximar-se ja és una altra cosa.. em sembla..
una abraçada també per a tu!