dimecres, 19 de setembre del 2012

7-embre


Beatriz Martín Vidal


dius que no hi ha realitat millor que la somniada, i sents que no penses que ho penses, que són elles, les emocions les que parlen.. que mai no estan prou felices.. i t'agafen la paraula i et fan dir coses que tu mai no diries.. i calles i escoltes i vas darrera la realitat del somni una vegada més.
mires el cel i veus aquella llum tan especial del setembre quan tot conclou i tot comença, com qui estrena noves històries en llibretes antigues...



9 comentaris:

fanal blau ha dit...

Ai làs! la llum d'avui desperta la tardor que està ben preparada per aixecar el vol...I desperta unes emocions, ben i ben especials...
Jo ben a punt d'aixecar el vol per posar una pausa entre una estació i l'altre.
Un petó, lolita!
I un somriure...:)

jomateixa ha dit...

Les emocions són incontrolables.

Helena Bonals ha dit...

Deixar-se anar a vegades és bo.

PS ha dit...

La llum se detembre és serena i aquest escrit m´encanta, sobretot el segon paràgraf.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs jo prefereixo el prime r paràgraf... sobretot perquè m'hi trobo...

I la imatge em fa pensar que hi ha ombres que mantenen el color... també en les emocions.

Noieta, com m'agrada poder tornar al zero-zero!

El porquet ha dit...

Aquest permanent desig d'insatisfacció ens pot arribar a corrompre l'ànima, a fer-nos fregar la infelicitat, però també és cert que pot arribar a ser el motor de la creació i del geni.

rosana ha dit...

Qué bonico, i quin bonic dibuix...m'agrada estrenar noves llibretes...

Elfreelang ha dit...

i jo que dubto si penso si dubto....uauuu que bell ho dius!

lolita lagarto ha dit...

Fanalet, que vagi bé aquest vol..i que no sigui gaire llarg..:) petonassos!

JoMateixa, per sort són incontrolables i les que es controlen.. tard o d'hora esclataran..:)

Helena, sí és cert.. ja que no es pot estar deixat anar in secula seculorum.. ho farem de tant en tant..:)

País, és cert que la llum de setembre té una serenor especial, una serenor com de tornada, no?

Carme, les emocions a vegades ens passsen males jugades, potser és l'única manera que tenen de fer-nos sentir en un altre instant l'emoció contrària..:)
jo també m'alegro de tornar a xerrar amb tu..

Porquet, és cert que la insatisfacció és una font per a la creació, podria ser un món en què això no fos necessari? crear i gaudir.. sense més.. (tan de bo poguéssim crear un món així):)

Rosana, estrenar llibretes és com començar noves vides o noves il.lusions..:)

Elfree, em sembla que el dubte i el pensament diria que són indisociables..
abraçada (sense dubtes):)