dilluns, 22 d’octubre del 2012

u-tòpic a-típic






lliberar-se de la creença de què la llibertat no existeix és en realitat ser lliure
» Martin Buber



li va portar anys travessar aquell territori, els paratges deserts es multiplicaven dia rera dia i no va ser sinó després de tot un seguit de fets fortuits que va aconseguir arribar al centre d'Interpretació i Coneixement de la Realitat i va poder accedir a documents inèdits sobre el misteri del que hom anomenava existència..
emocionat, albirà que les realitats eren infinites i sovint se superposaven en el temps i l'espai, es contradèien les unes amb les altres o fins i tot s'arribaven a confondre amb els somnis entreteixint veritables conflictes.. .. esbrinà que podia estar viu i mort alhora, que tot podia ser i no ser simultàniament,, el va commoure percebre que en endavant no hi hauria abisme entre el que era i el que no era, entre ell i els seus somnis .





11 comentaris:

Sergi ha dit...

Que complicat, això és pura filosofia! Quanta raó que té aquesta inscripció a la paret, la realitat que vivim és la més increïble de totes.

Garbí24 ha dit...

em crec el que visc, però de vegades em costa de creure el que veig.

Mr. Aris ha dit...

es veritat, la realitat es massa increible !

Lluís Bosch ha dit...

Si esto es la civilazión, yo soy un bárbaro.

Anònim ha dit...

De fet, Lolita, crec que la realitat és múltiple i diversa, com tu dius. Però si observo i m'aturo a pensar, davant de certs esdeveniments i de certs individus tendeixo a pensar que la meva realitat és més real que la d'altres individus. Suposo que deu ser instint de supervivència.

Joan Vigó ha dit...

"Es para volverse loco porque la realidad no tiene sentido: es un cuento explicado por un idiota".

Javier Cercas, a l'article Así se escribe como Javier Cercas de Ricardo Grande (El País, 03.03.2010)

montse ha dit...

La realitat ens paralitza i ens deixa sense UCI.

Clidice ha dit...

quan la REALITAT t'aclapara, val més centrar-se en allò petit on pots existir i donar un cop de mà. i és que res hi ha millor que conèixer els propis límits :)

lolita lagarto ha dit...

Xexu, la realitat que vivim és la més increïble.. potser perquè és la que vivim..

Joan, la veritat és que tot plegat costa de creure.. i ho acabem fent..

Aris, increïble i poc sorprenent..si encara hi hagués imaginació..:)

Lluís, benvingut a la selva..

Enric, suposo que sí.. ens haurem de preocupar si la realitat dels altres arriba a ser més real que la nostra, encara que el més difícil és distingir l'una de l'altra..

Joan, i mira que en són de complicats els idiotes...:)

Montse, sense UCI sense UVI i sense ambulatori de la cantonada..:)

Clidi,sí, val la pena centrar-se en alguna cosa i mentrestant cercarem un dia i un altre quins són els nostres límits..



esborrall ha dit...

Si la utopia es pot fer realitat, per què la realitat no es pot fer utopia?

lolita lagarto ha dit...

esborrall, bona pregunta!:)
tan de bo algun dia aquestes dues paraules fossin senzillament dos sinònims perduts pel món..