dilluns, 17 de novembre de 2014

Despair is not possible






" ....Perquè no parem de covar esperances. L'home difícilment es conforma amb aquesta realitat incòmoda, no es resigna al fet d'estar sol, terriblement i desesperadament sol. Són molt pocs aquells que suporten la consciència de la pròpia solitud, una solitud que no té remei. La majoria acostumen a nodrir esperances, s'aferren a qualsevol cosa, busquen empara en les relacions humanes, però en aquestes temptatives de fugida de la soledat no hi ha una veritable passió, ni abnegació, i aleshores s'evadeixen mitjançant ocupacions artificials i inútils, treballen de bon matí fins a última hora del vespre, projecten viatges, adquireixen cases immenses, o comencen a col·leccionar objectes variats.. Però això no hi ajuda gens. I malgrat tota aquesta activitat, saben perfectament bé que no els servirà de res. I tanmateix continuen esperant, sense ni tan sols saber què esperen..."

La dona justa, Sándor Márai




8 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

No m'agrada gaire viatjar, no tinc parella, però tenir una casa amb bona vista m'omple molt. Aquest escriptor va acabar com va acabar ja s'entreveu en aquest text per què.

lolita lagarto ha dit...

Helena, per descomptat que el text no és "l'alegria de la huerta", però també és cert que un sentiment profund de soledat és una emoció que tots podem sentir en algun moment.., emoció sense la qual es faria difícil d'entendre bona part del que anomenem "art"..

bé, t'agraeixo que no m'hagis deixat en la soledat del "cap comentari" precisament en aquest post..:)

Jordi Dorca ha dit...

hi ha poca soledat en aquest blog; o potser moltes soledats, no ho sé; en aquest moment ja l'he obllidada, la meva, si més no.

lolita lagarto ha dit...

Jordi, ara mateix llegint-te , la busco i no la trobo, la soledat.. deu estar arraulida en un racó..:)

novesflors ha dit...

He entrat unes quantes vegades perquè sovint, en els meus escrits, m'he referit a la solitud, però aquest vídeo em colpeja, per això no havia deixat cap comentari, no sabia què dir.

lolita lagarto ha dit...

novesflors, i quantes vegades no sabem què dir..

tan de bo el que no sabem dir s'escolti d'alguna manera, a vegades, com ara mateix, no saber què dir és el que més diu..

Aris Tofeles ha dit...

molt bo aquest video, des de l'estètica fins la idea. La protagonista té una bellessa peculiar.

lolita lagarto ha dit...

Aris Tofeles, l'estètica de l'Alex Prager és realment molt lograda tant en els videos com en la fotografia..
i la bellesa de la prota sí que és cert que si més no, no és una bellesa standard.. si és que allò que és standards pot ser bell..