els dies s'han fet anys mentre enteníem, entre paraules esguinçades..
som aquí davant la línia blava de mar ara ja blanca, i mentre ve i va, el batec de la terra és el nostre
som aquí davant la línia blava de mar ara ja blanca, i mentre ve i va, el batec de la terra és el nostre
calles i mai cap paraula no ha lograt dir tant
5 comentaris:
A vegades els silencis parlen molt. Altres vegades els interpretem a la nostra manera, encertada o equivocada, igual com fem amb lescparaules, altres vegades els silencis, són tot just silencis i res més. A mi sempre em desconcerten una mica...
Torna a bategar, el silenci.
Aquest batec sol ser intel·ligent.
De savi, diuen.
Carme, per a mi no hi ha més prova d'amor, d'amistat .. que estar en un llarg silenci al costat d'algú i estar-hi a gust.
Jordi, on hi ha batec hi ha vida..
bateguem!
els silencis compartits són com llargues converses
Elfree, no ho sabria dir millor..:)
Publica un comentari a l'entrada