era una fira menuda emplaçada en un llogaret apartat dels camins de ciutat, escampats a terra sobre teixits revellits hi havia tot de llibres antics, tots duien escrit el nom del seu antic propietari, hi havia signatures de tota mena, dedicatòries, lletres esblaimades damunt un paper rovellat pel pas del temps..
Plou, i mentre passeges per aquesta fira de vell , en un racó, arraulit hi trobes un llibre que en obrir-lo hi posa el seu nom,
hi llegeixes la seva lletra imprecisa i menuda, i un calfred et recórre el cos..
saps, que sempre més llegiràs des dels seus ulls,
cercaràs en cada pàgina l'emoció que sentí mentre el llegia
... i miraràs de trobar un punt d'encontre entre tos dos
albires que tal vegada l'autor va escriure aquesta història per a vosaltres, per fer possible seduir-vos a través del temps mitjançant aquestes lletres impreses sobre un paper que algun dia va ser blanc.
4 comentaris:
Quina història més bonica i més romàntica, lolita! La trobo plena de sentits i de misteris.
Etiqueta: "quan se m'asseca el cerebelo" mira, tu! per a mi ja se't pot anar assecant una mica cada dia... mira trobo que m'agrada!!! ;D
gràcies Carme!
ai el cerebelo...! espero que no se m'assequi del tot!:)
Això de llegir una sola pàgina d'un llibre i que t'arribi tant és molt màgic.
Helena, potser perquè el que emociona tant no és el que hi diu sinó com es llegeix.
Publica un comentari a l'entrada