diumenge, 7 de desembre de 2014

They shoot horses,don't they?





composició sobre fotografies de la Margot Fonteyn, lolita lagarto
http://www.vintag.es/2014/12/beautiful-black-white-photos-of-margot.html



Es como escuchar. Como si no hubiera más que un lenguaje que nunca es nuestro, como si por un instante lo ajeno se volviera próximo y lo próximo, prójimo. Como si dejaras tus oídos en medio del camino y prescindieras de cada palabra conocida. Como si cada desconocido encarnase la posibilidad de una verdad.


Carlos Skliar, Hablar con desconocidos


6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

quina canya! vull dir que és molt bo , fa sentir i pensar ....que guai el canvi de look del fons!

novesflors ha dit...

Saber escoltar és un aprenentatge que tenim pendent, els humans, en general.

Carme Rosanas ha dit...

Saber escoltar, pensar que a tot arreu pot haver-hi una veritat... estaria bé que sempre fos així.

lolita lagarto ha dit...

Elfree, el llibre del C.Siklar val molt la pena!

Novesflors,tens tota la raó, sovint acostumats a expressar el que sentim o pensem,acabem fent monòlegs enlloc d'escoltar i dialogar..

Carme, saber escoltar és una qualitat excel.lent! i de tant en tant parlar també..:)

Jordi Dorca ha dit...

el cas és que la ballarina hagi pogut sortir de la gàbia; la composició és magnífica; gràcies, Lolita, i records

lolita lagarto ha dit...

Jordi, ha sortit de la gàbia i si cau.. ho farà damunt d'un núvol!! què més es pot demanar?
:)