dimecres, 18 de febrer de 2015

33 revolucions









Mr.Goog



fa fred afora , no és blanc el paisatge tan sols esblaimat, erm, i recordes que mai no tornarà a ser ara, ni tornarà a ser ahir..

m'agrada escoltar d'aquesta veu teva, la manera en què et venen al cap records d'un passat que esdevé -ara- per a tots dos,

.. mentre el corrent m'arrossegava els peus  sota  l'aigua, els arbres i les fulles eren sirgades pel vent que entretant em xiulava que la vida és això.. és el vent que tot  ho mou...






12 comentaris:

pons007 ha dit...

Per molt metafòric que sigui el post i per molt contingut amagat que li vulgui donar no hi ha manera de veure'l com la continuació dels Premis Pons en la excel·lent tasca en el camp de la excel·lència :(

fanal blau ha dit...

...o el moviment oscil·lant i basculant d'un vinil en el plat del gira-disc...

lolita lagarto ha dit...

Pons, he llegit tres vegades el teu comentari i encara no sé què vols dir, la teva excel·lència és inaudita..
:)

Fanalet, la vida ho abasta tot.. i el moviment de l'agulla damunt el disc és un moment prodigiós..


País Secret ha dit...


Em sembla que "d'assecat" el cerebelo no li tens gens.

Imatge (hiptnotitzant) i text, dissociats o junts són magnífics.

Helena Bonals ha dit...

El vent com a vida, el vent com a art, també es pot interpretar així.

lolita lagarto ha dit...

País, el cerebelo de tant en tant sembla que ragi..:)
gràcies!

Helena, el vent, la vida i l'art... tres pedres precioses!

Consol ha dit...

El disc em recorda a la roda de la vida. Moviment continu. També m'has fet pensar en una pel·lícula que es titula "El viento se levanta" de Miyazaki que em va agrada molt.

lolita lagarto ha dit...

Consol, no l'he vist la pel·lícula... hauré de posar remei..(remei al consol:))

Elfreelang ha dit...

discs de vinil enyorats, lluites poètiques i no tant poètiques, joventut..... revolucions .....en falten de revolucions ara

lolita lagarto ha dit...

Elfree, tan de bo fossim capaços de mantenir una revolució permanent, social i indivudual és clar.., tal i com imaginàvem quan escoltàvem Vbells discs de vinil..

Lluís Bosch ha dit...

Ni tampoc no et pots banyar dues vegades al mateix riu, perquè ja saps que l'aigua sempre és una altra.

lolita lagarto ha dit...

Lluís, l'aigua és una altra i nosaltres potser també..i tot i així ens repetim!