dimarts, 14 d’abril del 2015

iCebErG







Mr Goog



somrius, saps que la felicitat resta immòbil a  recer d'una  vida  remota,
la memòria  és blegadissa i escenifica al seu albir,
dius que l'ahir no és mort, què és  el que ja no és viu ara?


...desitjar sempre acaba necessitant d'un pronom




8 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

L'artista en sap molt.
Sempre sobreviu en el pronom.

jose turu ha dit...

tienes razón, lagarta: uno va dejando pronombres en el camino, como dejaba Machado esas estelas en la mar... pues los recuerdos son como burbujas que al final estallan y son nada, o casí. Abrazos, josep.

novesflors ha dit...

...de vegades, un substantiu.

lolita lagarto ha dit...

Jordi, sobreviure en el pronom.. molt ben trobat poeta!

Josep, un camí il.luminat pels pronoms que anem deixant..una imatge inoblidable!
pet o nassos!!

Novesflors, m'has fet riure..! si de vegades, un substantiu fins i tot abstracte!

Anònim ha dit...

un de feble, concretament.
potser tant com nosaltres...

lolita lagarto ha dit...

Grego, sí un de feble, segur que no ho serà tant..:)
quina ilu retrobar-te així d'estiu avançat amb ulleres fosques..:)!

Carme Rosanas ha dit...

A vegades més d'un...

lolita lagarto ha dit...

Carme, sí és cert! i a vegades un darrera l'altra.., això és massaaaa se sent cridar arreu!!
i per desitjar, desitjar no desitjar res i zens totals!:)