Mr Goog
somrius, saps que la felicitat resta immòbil a recer d'una vida remota,
la memòria és blegadissa i escenifica al seu albir,
dius que l'ahir no és mort, què és el que ja no és viu ara?
...desitjar sempre acaba necessitant d'un pronom
la memòria és blegadissa i escenifica al seu albir,
dius que l'ahir no és mort, què és el que ja no és viu ara?
...desitjar sempre acaba necessitant d'un pronom
8 comentaris:
L'artista en sap molt.
Sempre sobreviu en el pronom.
tienes razón, lagarta: uno va dejando pronombres en el camino, como dejaba Machado esas estelas en la mar... pues los recuerdos son como burbujas que al final estallan y son nada, o casí. Abrazos, josep.
...de vegades, un substantiu.
Jordi, sobreviure en el pronom.. molt ben trobat poeta!
Josep, un camí il.luminat pels pronoms que anem deixant..una imatge inoblidable!
pet o nassos!!
Novesflors, m'has fet riure..! si de vegades, un substantiu fins i tot abstracte!
un de feble, concretament.
potser tant com nosaltres...
Grego, sí un de feble, segur que no ho serà tant..:)
quina ilu retrobar-te així d'estiu avançat amb ulleres fosques..:)!
A vegades més d'un...
Carme, sí és cert! i a vegades un darrera l'altra.., això és massaaaa se sent cridar arreu!!
i per desitjar, desitjar no desitjar res i zens totals!:)
Publica un comentari a l'entrada