dilluns, 30 d’abril del 2012

llibres voladors



                         
de quan els llibres volaven ...o les aventures de Mr.Less-More





17 comentaris:

Sergi ha dit...

És molt xulo!! M'ha agradat especialment que quan algú rep un llibre recupera el color, i sobretot que perquè un llibre visqui, algú l'ha de llegir, com és el cas del pobre llibre vell. Fantàstic, és tota una lliçó de fomentar la lectura!

fanal blau ha dit...

Aquest viatge-vol o vol-viatge és tan preciós...que tot i haver-lo vist més d'una i dues i tres vegades...sempre em plau aventurar-m'hi de nou!
Una abraçada ben gran, lolita!

rits ha dit...

és molt xulo. me'l van passar en un moment complicat, crec que el vaig posar en un post. és plé de tendresa i amor.

montse ha dit...

Que no pari mai aquest vol de somnis.

Elfreelang ha dit...

Genial i mil cops genial!!!!! visca els llibres voladors i que volin els nostre desitjos fins a fer-se realitats!

David ha dit...

Una declaració d'amor als llibres bellíssima. M'ha encantat! Només un objecte tan preciós pot generar obres com aquesta. Salut!

novesflors ha dit...

Que curiós, aquest vídeo el vaig penjar jo al meu blog per celebrar el dia Sant Jordi! Un vídeo preciós.

Mr. Aris ha dit...

que bo el video! es genial!

GEMMA ha dit...

Preciós.

El llibre està ple de vida, és un objecte viu.

Gràcies per compartir-ho.

Ara mateix el reenvio a una persona que sé que li agradarà.

Salutacions Lolita, que tinguis un bon dia!

Lluís Bosch ha dit...

El video boníssim, què hauria de dir. Tot i que quan he llegit "llibres voladors" he recordat els llibres que m'han volat a mi, o sigui els que he deixat i no m'han tornat. O els que m'han deixat i no he tornat.
Per cert: el premi Liebster em va costar molt "d'acceptar", no cal que en facis res especial. Això de les cadenes és una gaita.

Jordi Dorca ha dit...

Si els amics volen vol dir que jo també volo, oi?
Artista!

Anònim ha dit...

Però que no volin gaire alt, no sigui cas que no hi arribessim
seria una pena, penita , pena

conte ha dit...

Molt guapo el video. Volaraaare, uo uo...
Lolita he publicat un verset al bloc. Avui dia mogudet a la feina, no res. Un fa una brometa i no m'ha agradat. El pitjor es que després m'he apenedit de mostrar-ho, en fi.... volaaaareee, uo uo uo o.

Carme Rosanas ha dit...

Ja havia vist el vídeo, però és bonic de tornar a mirar. Suggereix moltes coses de la nostra relació amb els llibres.

Quan tenim tempestes (ni que siguin interiors) a vegades hi ha moments que els llibres (o som nosaltres?) ens quedem en blanc.... hi ha llibres que ens necessiten com a lectors. I hi ha llibres que nosaltres necessitem de manera indispensable. Llibres de referència que hi són sempre, llibres que van i vénen, llibres que ens regalen i que ens recomanen. Llibres que ens fan ballar, llibres que són com música... és preciós!

(Tot i que sempre em costa trobar el moment de poder veure i escoltar un vídeo , finalment ho he aconseguit!)

Joan Vigó ha dit...

L'altra cara d'aquest magnífic curt d'animació: el terror que se sent (o com a mínimn el sento jo) quan s'entra a una casa on no hi ha llibres. Més por que descobrir una serra mecànica tacada de sang a la banyera...

lolita lagarto ha dit...

Xexu, contenta que t'hagi agradat..:)

Fanaletti, abraçada de pop! (a la gallega):)

Rits, pel que veig el video havia circulat de fa ja temps... petonàs al nas!

Montse, No paris.. NO PARIS!!:)

Elfree, que volin fins i tot els desitjos volats..:) petó volador, petó.. bola d'or.

David, m'encanta que t'encanti i sobretot m'encanta veure't per aquí.. benvingut!

Novesflors, coincideixen els gustos.. i em repeteixo com un lloro :) petonarros!

Aristòfanes, genial com tu!

Gemma, què bé... que circuli que circulin objectes vius com aquests..:)

Lluís, a mi m'agrada que volin els llibres d'aquesta manera.. encara que sempre n'hi ha algun que preferirias recuperar, no? :)

Jordi, doncs sí voles i voles com un ocell perdut... i després a caseta...:)

Grego, pena penita pena la d'aquell a qui li caigui el llibre al cap! ai ai ai que penita pena!

Conte, doncs res.. les brometes tontes a vegades acaben sent odioses... o sigui que cantare uououououo volare uououououo...petonakiskos!

Carme, doncs això és el que és màgic.. que hi ha llibres per tot i per a tots.. fins i tot n'hi ha fets entre tots..o entre uns quants.. et sona?:) felicitats per arribar a la fita.. i un petó volador!

Johan, home.. no sé.. que la serra mecànica sanguinolenta i a la banyera.. buf.. vaig a tallar el corrent, no fos cas..:)

Anònim ha dit...

Una preciositat de vídeo. Segurament, poques coses són tan valorades pel seu contingut com pel continent, convertit en un objecte màgic.