dimarts, 12 de juny del 2012

jo dic no







o el somni d'una nit d'estiu  un matí de primavera


Era una oficina grisa i amb poca llum, va entrar-hi capficat, i després d'un retard incòmode i llarg el varen fer passar dins un petit bufet, el va atendre un home menut i malgirbat amb una veu gruixuda que no feia per ell, això li va fer malastrugança, li va demanar els documents, la veu gruixuda li va dir que sí, que tot era en ordre, en el contracte quedava molt clar..., però  en aquells moments no el podien atendre.. tothom havia presentat recursos, hi havia massa reclamacions.. i amb un gest tosc li mostrà un arxivador ple a vessar, eren molts els qui estaven com ell, ho sentia, però en aquell moment no hi havia cap plaça, el món que demanava era molt lluny i calia esperar, mentrestant s'hauria d'avenir amb el que tenia, no hi havia altre remei..l'home, va deixar el barret damunt una banqueta folrada de vellut vermell i es negà rotundament a seguir vivint en aquell món.





14 comentaris:

Sergi ha dit...

És que aquest món en el que vivim és per baixar-ne i no tornar-hi a pujar. La injustícia està a l'ordre del dia. Menys per aquells que dominen la justícia, justament.

Lluís Bosch ha dit...

És com si haguéssis agafat Kafka i li haguéssis alterat el personatge, perquè els de Kafka no poden rebelar-se mai. Tinc la impressió que actualment encara no hem superat aquesta por a la rebelió i al dir NO, que ens costa tant.
Diuen per allà que mentre tinguem por no passarà res, que fins que no estiguem desesperats no ens bellugarem.

Helena Bonals ha dit...

Jo ho he viscut, això. Per sort me n'he sortit per ara.

Carme Rosanas ha dit...

Aix... lolita... :( quin món!

Anònim ha dit...

Ah! l'home es negava a viure en aquest món
certament, n'hi ha d'altres
però ja se sap, la burocràcia...

Jordi Dorca ha dit...

O això, o canviar de barret.

Mr. Aris ha dit...

jo em demano un mòn així primaveral i amb absència de mal, n'hi han al catàleg?

Joan Vigó ha dit...

...i va pensar en el suidici. Però llavors va pensar, què carai! I va anar a casa, agafà el ganivet del pa i tornà a l'oficina sinistre. Llavors l'home menut i malgirbat es va mostrar molt simpàtic. Li va tramitar els papers i fins i tot li va elogiar la signatura, que trobà del tot elegant.

Unknown ha dit...

Ens hauríem de negar tots, els d'una banda i els de l'altra del taulell.
Perquè ser a l'altra banda del taulell també resulta terrible. Però encara no ho fem.

En cal perdre la por. Però s'encarreguen de tenir-nos al lloc on volen, volen que siguem espectadors. I ens atabalen en una "acció terrorífica" constant.

Garbí24 ha dit...

serpre estaré alerta a aquest bloc per si se'n troba un de millor jo també baixo

novesflors ha dit...

Molt decebedor tot plegat. Procurarem mantenir l'esperança tot i això.

Barbollaire ha dit...

Serà que porto una temporada més gamberru que de costum..
O jo que sé...
però en llegir-te, m'ha vingut al cap això...
perdó, perdó, perdó...

petonet dolç

lolita lagarto ha dit...

Xexu, com va dir aquell para el mundo que me apeo...:)

Lluís, la por ara per ara no porta enlloc i és del tot irracional..

Helena, quina sort surtir-se'n.. en quin món vius ara?:)

Carmeta, com hi ha món de món! mon de mones!

Grego, la burrocràcia hauria de ser menys burra i amb més gràcia ji ji jaja..

Jordi,n'hi ha qui té l'armari ple de barrets i cada dia se'n posa un de nou.. més m'estimo el meu vell barret..

Aris, t'ho miro, em sembla haver-ne vist un de semblant..:)

Joan, i que tindrà la serra del pà que fa miracles? seran les dents?

Eulàlia, estar clar que som tots els que ens hi hem de negar, junts es pot aconseguir, si estiguéssim junts potser no hi hauria tanta por..

Joan G, no et preocupis... tan aviat enb vegi un t'aviso!:)

NovesFlors, l'esperança és el que sempre queda... per sort!

Barbo, que bo el video! és que només els Monthy Pitton poden aconseguir fer un retrat tan potent.. gràcies!

El porquet ha dit...

I què passaria si tots féssim com aquest bon home i diguéssim no, que nosaltres no som d'eixe món? El caos? L'apocalipsi? La revolució?

Mentre hi reflexionem, però, seguim dient que sí.