dilluns, 2 de juliol del 2012

belles est-ones





Una vegada més el Leb  i la Carme van organitzar una trobada blocaire a casa seva, tots eren o bé coneguts o  bé amics i es respirava un ambient molt càlid .. jo, nosaltres, no hi havíem anat mai i va ser un plaer conèixer nova gent, parlar-hi i riure i adonar-se'n una vegada més que el món és petit o molt gran, però dins hi ha una colla de gent que val molt la pena i amb qui t'hi pots entendre.
El Leb ens va ensenyar l'hort al Maxi i a mi, un hort entranyable com ho són totes les coses que es fan amb il.lusió... i si hagués de triar una frase d'aquell capvespre triaria la seva, mentre ens mostrava les albergínies en flor , els carbassons i les tomaqueres, ens assenyalà la casa de just al costat.. allà hi viu la Carme, la tinc al costat, ens estimem.. què més podria demanar.. ens ho va dir d'aquella manera en què regalimen les paraules quan   són inevitables.
Tan de bo tots tinguem o tingúessim aquestes emocions, sentiments.. i els poguéssim expressar així tal com raja..
Gràcies a tots per ser-hi, i també als qui no hi estaven però hi eren...
i fins la propera!




12 comentaris:

Mr. Aris ha dit...

no hi vaig poder anar, em sap molt greu...
M'alegro molt pel Leb, en el passat ho va passar molt malament, es mereix aquesta nova vida...

Carme Rosanas ha dit...

M'alegro de la vostra bona estona i de les bones vibracions...

Les trobades blocaires sempre tenen alguna cosa de màgic!

en Girbén ha dit...

Com que aquestes trobades van camí d'esdevenir un feliç ritus (si és que ja no ho són), on celebrem la coincidència dels majors extrems (diabòliques olives - innocents orxates), jo ja espero el dia en què, davant d'un extens hort exuberant, exclamarem: Te'n recordes quan només teníeu plantades quatre mates de carbassons, d'albergínies i tomateres?

Elfreelang ha dit...

Sempre són agradables les trobades que ens fan passar d'aquesta banda del mirall a l'altre ...ara esperem trobar-nos altra volta el diumenge oi?

Garbí24 ha dit...

aquestes trobades enganxen, aviso.....Va ser una molt agradable estona i encantat de posar cara a un altre blog.
Fins la propera....

Anònim ha dit...

Com sempre, va ser fantàstic coincidir amb els amics i els companys gràcies als magnífics amfitrions Leb i Carme.

Lolita, me n'alegro molt d'haver-te conegut, a tu i al Maxi.

Pombolita ha dit...

Lo mismo digo, fue estupendo todo, los anfitriones, los conocidos y los que se estrenaban. Espero veros en unos cuantos encuentros mas.

lolita lagarto ha dit...

Aris, a veure si a la propera pots..:)

Carme, sí és cert són especials..et veuré diumenge? tan de bo..:)

Girby, tot és possible.. i tal com anem l'autoabastiment no és cap tonteria..:)

Elfree, i tant, ja ho espero!

Joan, sí són unes belles estones.. a tu t'he posat veu, la cara ja em sonava..:)

Enric, l'alegria és mutua (i no és tòpic!)

Pombolita, como bien dices.. estupendo todo, nos vemos!

novesflors ha dit...

Sí, la frase que destaques és grandiosa dins la seua senzillesa. Tindre algú al costat amb qui compartir l'estima és impagable.

sargantana ha dit...

envejable...

;-)

khalina ha dit...

Lolita, veig que vas de trobada en trobada :)

lolita lagarto ha dit...

NovesFlors, és ben bé això..:)

Sargantana, i tan possible...:)

Khalina, doncs és cert.. la realitat ha superat la ficció..:) benvinguda!