dimarts, 27 de novembre del 2012

Chantal Maillard





Todo comienza y termina en mí, yo soy el infinito proyecto de mí mismo,
por encima de mí, me sobrevuelo-




15 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

"la lucidez es un instante", quina frase tan brutal... Poe diu d'ell mateix que és un boig amb horribles moments de lucidesa.
Un poema brillant i terrible.

fanal blau ha dit...

La poesia de la Chantal sempre sacseja.
La vaig descobrir ja uns quants anys i no he deixat de llegir-la i escoltar-la.
A més, l'he regalat en repetides ocasions.
Una abraçada abrigadora!

novesflors ha dit...

…i tot és efímer…
M'ha encantat la recitació.

Carme Rosanas ha dit...

Molt maco el poema i també m'he fixat en la frase de la lucidesa, és preciosa...

Mr. Aris ha dit...

sin embargo...sin em bargo...

Joan Vigó ha dit...

En un poema que es diu "Escribir" ella diu:

"escribir
para confundir las palabras
y que las cosas aparezcan"

Es nota que és filòsofa i, paradoxalment, per bé.

Lluís Bosch ha dit...

Hola Lagarto, et volia comentar una cosa pel correu, si et sembla me'l pots fer arribar?

núria ha dit...

oh! gràcies!

Anònim ha dit...

Muàkis, Murriel!

Quina "pistorra" que t'acabo de donar...

Vaig a veure en Rodó...

Elfreelang ha dit...

no la coneixia! ha estat un plaer....gràcies! la poesia fa falta!

Anònim ha dit...

Està bé, m'ha convençut
no me'n fio gens ni mica...

rits ha dit...

jo tp la coneixia, moltes gràcies!

rosana ha dit...

Aquesta dona té música en les paraules, bsts

esborrall ha dit...

...no te fíes de quien
dice, de quien
habla, de lo que se
dice, de lo que dices,
de lo que digo,
no me fíes,
no te fío.

Tota una vida resumida en un consell. Al cap i a la fi, les paraules se les du el vent i ens deixen orfes de qui ha dit, has dit, he dit...

lolita lagarto ha dit...

Lluís, que donaríem per un instant de lucidesa ara mateix?:)

Fanalet, la Chantall és molt especial.. única! abraçada també per a tu!!

Novesflors, tot efímer.. e f í m e r.... i tant!

Carme, la Chantall acostuma a ser una gran troballa! ptnts

Aris, sin embargo.. quantos embargos!!:)

Joan, el poema Escribir és una passada...

Núria, ja li diré a la Chantall...:)

Anònima, a veure si vens més per aquí que se't troba mooolt a faltar!

Elfree, és una troballa excepcional, ja veuràs... petonillus!

Grego, sabia que a tu et convenceria al moment..!

Rits, ja li dono a ella..:)

Rosana, i tant música de la milor..:)

Esborrall, com sempre amb el teu comentari l'has encertat de ple!! petonillus preciosa!