dimecres, 7 de novembre de 2012

shhh.....




l'infinit
dins
un
i
n
s
t
a
n
t
.
.
.
TU




18 comentaris:

Pais secret ha dit...

...l´infinit tot d´un cop, i el silenci absolut...

"Com un arbre nu"

M´ha vingut la melodia en llegir-ho.

Lluís Bosch ha dit...

Jo també he pensat en "Com un arbre nu", i mira que a mi el Llach m'agrada ben poc tret d'un parell de cançons, i una és aquesta.
Aquí t'enganxo la versió del Quintana, per variar:
http://youtu.be/Cf88ErZVSgk

Gregori Samsa ha dit...

Però com s'ha de fer, llum d'albada, per arribar més enllà?

novesflors ha dit...

Em resulta inquietant...

Gemma Sara ha dit...

Un instant molt potent, lo-li-ta, gràcies! ;))

Carme ha dit...

Un instant que espanta? la màscara o cara sembla espantada...

esborrall ha dit...

L'instant pot agafar formes infinites, fins i tot aquelles en què no ens reconeixem i el xiuxiueig deriva en un crit que no es pot aturar.

esborrall ha dit...

Saps? Vaig a ensenyar-li el teu mirall a l'Eutrapèlia. Els col·lecciona i crec que li encantarà.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada la idea, s'assembla a Una cosa molt gran en una de molt petita! Les lletres soltes suggereixen l'instant.

Aris ha dit...

l'infinit...no es finit...

rits ha dit...

infinitament tu

esborrall ha dit...

Sabia que li agradaria! ^0^ :

http://sendmeyourmirrors.blogspot.com.es/2012/11/mirrors-and-art.html

Eutrapèlia ha dit...

Hihi, el redirecciono en préstec ;P Esgarrifosament atractiu.

lolita lagarto ha dit...

País, com un arbre nu és una bonica manera de veure-ho..

Lluís, he escoltat la versió del Quintana i potser m'agrada més..

Grego, per començar fer llum d'albada no està gens malament.. després cal tenir sentit de l'orientació..:)

NovesFlors, ho entenc, a mi també m'ho resulta, especialment la imatge..

Gemma-Sara, allargar els instants els fa guanyar potència.. gràcies a tu!

Carme, com l'instant és infinit.. una de les moltes impressions pot ser la d'espant..:)

Esborrall, trobo que la teva interpretació s'assembla molt a la meva..:)
i moltes gràcies per fer-me partícip d' aquest joc infinit de miralls.. que retornen una i altra vegada..

Helena, sí és cert que la idea s'assembla força a Una cosa molt gran en una de molt petita..
les lletres soltes allarguen l'espai de l'instant..

Aris, si l'infinit ho conté tot també contindrà allò que és finit..

Rits, i tu i tu i solamente tuuuu!

Eutrapèlia, moltes gràcies! mirrors, miralls, miratges.. m'encanten!:)




Elfreelang ha dit...

hi ha tants instants que semblen infinits ! molt bona reflexió poètic onírica

lolita lagarto ha dit...

Elfree! què bé veure't per aquí.. darrerament no coïncidim gaire.. ja t'enyorava..
pet o nas !

Joan Rodó i Galiana ha dit...

aquestes cares en moviment,em fan por,i en un instant m'he recorregut tot l'infinit!

un petó instantani!

lolita lagarto ha dit...

Rodonet, uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!
:)
petó supersònic!