Jo també he pensat en "Com un arbre nu", i mira que a mi el Llach m'agrada ben poc tret d'un parell de cançons, i una és aquesta. Aquí t'enganxo la versió del Quintana, per variar: http://youtu.be/Cf88ErZVSgk
País, com un arbre nu és una bonica manera de veure-ho..
Lluís, he escoltat la versió del Quintana i potser m'agrada més..
Grego, per començar fer llum d'albada no està gens malament.. després cal tenir sentit de l'orientació..:)
NovesFlors, ho entenc, a mi també m'ho resulta, especialment la imatge..
Gemma-Sara, allargar els instants els fa guanyar potència.. gràcies a tu!
Carme, com l'instant és infinit.. una de les moltes impressions pot ser la d'espant..:)
Esborrall, trobo que la teva interpretació s'assembla molt a la meva..:) i moltes gràcies per fer-me partícip d' aquest joc infinit de miralls.. que retornen una i altra vegada..
Helena, sí és cert que la idea s'assembla força a Una cosa molt gran en una de molt petita.. les lletres soltes allarguen l'espai de l'instant..
Aris, si l'infinit ho conté tot també contindrà allò que és finit..
18 comentaris:
...l´infinit tot d´un cop, i el silenci absolut...
"Com un arbre nu"
M´ha vingut la melodia en llegir-ho.
Jo també he pensat en "Com un arbre nu", i mira que a mi el Llach m'agrada ben poc tret d'un parell de cançons, i una és aquesta.
Aquí t'enganxo la versió del Quintana, per variar:
http://youtu.be/Cf88ErZVSgk
Però com s'ha de fer, llum d'albada, per arribar més enllà?
Em resulta inquietant...
Un instant molt potent, lo-li-ta, gràcies! ;))
Un instant que espanta? la màscara o cara sembla espantada...
L'instant pot agafar formes infinites, fins i tot aquelles en què no ens reconeixem i el xiuxiueig deriva en un crit que no es pot aturar.
Saps? Vaig a ensenyar-li el teu mirall a l'Eutrapèlia. Els col·lecciona i crec que li encantarà.
M'agrada la idea, s'assembla a Una cosa molt gran en una de molt petita! Les lletres soltes suggereixen l'instant.
l'infinit...no es finit...
infinitament tu
Sabia que li agradaria! ^0^ :
http://sendmeyourmirrors.blogspot.com.es/2012/11/mirrors-and-art.html
Hihi, el redirecciono en préstec ;P Esgarrifosament atractiu.
País, com un arbre nu és una bonica manera de veure-ho..
Lluís, he escoltat la versió del Quintana i potser m'agrada més..
Grego, per començar fer llum d'albada no està gens malament.. després cal tenir sentit de l'orientació..:)
NovesFlors, ho entenc, a mi també m'ho resulta, especialment la imatge..
Gemma-Sara, allargar els instants els fa guanyar potència.. gràcies a tu!
Carme, com l'instant és infinit.. una de les moltes impressions pot ser la d'espant..:)
Esborrall, trobo que la teva interpretació s'assembla molt a la meva..:)
i moltes gràcies per fer-me partícip d' aquest joc infinit de miralls.. que retornen una i altra vegada..
Helena, sí és cert que la idea s'assembla força a Una cosa molt gran en una de molt petita..
les lletres soltes allarguen l'espai de l'instant..
Aris, si l'infinit ho conté tot també contindrà allò que és finit..
Rits, i tu i tu i solamente tuuuu!
Eutrapèlia, moltes gràcies! mirrors, miralls, miratges.. m'encanten!:)
hi ha tants instants que semblen infinits ! molt bona reflexió poètic onírica
Elfree! què bé veure't per aquí.. darrerament no coïncidim gaire.. ja t'enyorava..
pet o nas !
aquestes cares en moviment,em fan por,i en un instant m'he recorregut tot l'infinit!
un petó instantani!
Rodonet, uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!
:)
petó supersònic!
Publica un comentari a l'entrada