dimarts, 11 de novembre del 2014

els quatre cantons



Jaume Plensa

Envoltats de verns i pollancres contemplàvem com les fulles esdevenien una pluja suau en caure la tarda, i rèiem contents i tristos alhora

                                        deies que la bellesa neix del nostre esguard, que no hi ha bellesa sense desig..

i van ser aquestes paraules teves les que esdevingueren un esbós, tal vegada  un dibuix, el  que  forgen les relacions humanes amb el temps, les de cada persona amb cadascú, les d'aquesta intimitat  a dos, que a voltes se'ns fa imprescindible..

voler de la vida fer-ne art, i de les  relacions, potser la millor creació que arribem a fer mai..




5 comentaris:

novesflors ha dit...

Que bonic! La poesia també naix del nostre esguard.

Carme Rosanas ha dit...

Preciós, aquest escrit. Les millors creacions són realment les relacions satisfactòries...

lolita lagarto ha dit...

gràcies, ara queda el més fàcil, portar-ho a la pràctica....
:)

Helena Bonals ha dit...

Prefereixo fer de la vida art que a l'inrevés, posats a escollir.

lolita lagarto ha dit...

Helena, jo també!!:)