Jaume Plensa
Envoltats de verns i pollancres contemplàvem com les fulles esdevenien una pluja suau en caure la tarda, i rèiem contents i tristos alhora
deies que la bellesa neix del nostre esguard, que no hi ha bellesa sense desig..
i van ser aquestes paraules teves les que esdevingueren un esbós, tal vegada un dibuix, el que forgen les relacions humanes amb el temps, les de cada persona amb cadascú, les d'aquesta intimitat a dos, que a voltes se'ns fa imprescindible..
voler de la vida fer-ne art, i de les relacions, potser la millor creació que arribem a fer mai..
5 comentaris:
Que bonic! La poesia també naix del nostre esguard.
Preciós, aquest escrit. Les millors creacions són realment les relacions satisfactòries...
gràcies, ara queda el més fàcil, portar-ho a la pràctica....
:)
Prefereixo fer de la vida art que a l'inrevés, posats a escollir.
Helena, jo també!!:)
Publica un comentari a l'entrada