M'he adonat que molts/es de nosaltres parlem sobre records quan ha arribat aquesta proposta. En el meu cas, és un text autobiogràfic que va succeir. En el teu, també podria ser-ho. Però això ja ho saps tu... I el teu enyor.
Gràcies a tots pels comentaris, és cert que d'enyors tots en tenim, per sort! Deomises,els meus relats són inventats, però m'agrada molt utilitzar la primera persona perquè sembla que arribi amb més força.
Primer dir-te que m'encanta el teu nom de blocaire. El trobo molt original. Pel què fa al relat, si ens has sabut portar l'enyor dins nostre, en aquells moments on l'amor s'ha esborrat i queden records agre-dolços del què va ser. Aiii l'amor... Salutacions!
Molt sensible, com tot allò que escrius.Visionar la imatge d'algú cercant una nota dins de la boca del drac és realment tendre i trista a l'hora. Deixa un sabor agre-dolç, per`també la sensació de que els records són les restes d'allò que hem viscut i que res no ens podrà prendre.
Que bonic, que bonic... ara que ja he penjat el meu relat, puc diur-te que la meva primera idea va ser molt semblant a la teva? Al final mem va venir un rampell de canvi.
Però a mi m'agraden les coincidències... i m'agrada pensar que "sintonitzo"
Arriba un moment en el temps que una relació queda tan enrere que ja no sabem del cert si ens va passar o no. I el més fort és que pensem en l'altre, molts anys després. Un bon relat, sí senyor. Com et diuen, tant de bo trobés encara algun missatge a la boca del drac.
15 comentaris:
Un relat preciós! benvinguda a Relats conjunts!
N'has trobat un dels missatges. El drac l'ha traspassat al teu pensament.
Preciós enyor, Lolita.
Esperem que en trobis un que et faci feliç......
Anyorances...tots en tenim
Ai, l'enyor!
Bon relat i bon dia de Sant Jordi!
M'he adonat que molts/es de nosaltres parlem sobre records quan ha arribat aquesta proposta. En el meu cas, és un text autobiogràfic que va succeir. En el teu, també podria ser-ho. Però això ja ho saps tu... I el teu enyor.
Bon relat! d.
Gràcies a tots pels comentaris, és cert que d'enyors tots en tenim, per sort!
Deomises,els meus relats són inventats, però m'agrada molt utilitzar la primera persona perquè sembla que arribi amb més força.
Primer dir-te que m'encanta el teu nom de blocaire. El trobo molt original.
Pel què fa al relat, si ens has sabut portar l'enyor dins nostre, en aquells moments on l'amor s'ha esborrat i queden records agre-dolços del què va ser. Aiii l'amor...
Salutacions!
Molt sensible, com tot allò que escrius.Visionar la imatge d'algú cercant una nota dins de la boca del drac és realment tendre i trista a l'hora. Deixa un sabor agre-dolç, per`també la sensació de que els records són les restes d'allò que hem viscut i que res no ens podrà prendre.
Molt bonic, ple de sentiments i enyorança.
La forma de presentar el relat molt bonica i original. I com que el contingut tb és molt bo, ja fantàstic!
Bon catalitzador, aquest drac-bustia del túnel de l'amor. ^_^
Que bonic, que bonic... ara que ja he penjat el meu relat, puc diur-te que la meva primera idea va ser molt semblant a la teva? Al final mem va venir un rampell de canvi.
Però a mi m'agraden les coincidències... i m'agrada pensar que "sintonitzo"
Nits, no és per tornar-te la pilota, però quan veure el teu nom per primer cop, vaig pensar que m'agradava molt!
Zillahh, és cert l'enyor té aquest gust agre i dolç a la vegada...
Gràcies Kweilan, Albert i la meva perdició!!
Carme, a mi també m'agrada, i molt, pensar que sintonitzem, gràcies!
Ostres, tant de bo que n'hi trobés un!! :-))
M'ha agradat molt!! :-)
Arriba un moment en el temps que una relació queda tan enrere que ja no sabem del cert si ens va passar o no. I el més fort és que pensem en l'altre, molts anys després. Un bon relat, sí senyor. Com et diuen, tant de bo trobés encara algun missatge a la boca del drac.
Publica un comentari a l'entrada